Casa de la Vila

Any de construcció: 1916.
Tipologia original: casa de la vila.
Estat actual: desapareguda.
Descripció: Aquest edifici va substituir la primera Casa de la Vila, descrita la setmana passada. Aquest segon consistori es va bastir sobre el mateix perímetre de l'anterior i mantenia les dues plantes, però augmentaven d'alçada. La façana frontal (dibuix) mostrava una imatge més institucional que la de l'anterior construcció. Totes les obertures, de marcada alçada, s'emmarcaven en motllures geomètriques i es disposaven simètricament. L'entrada era de grans dimensions, i una balconada amb tres accessos i barana de ferro forjat presidia el primer pis. Aquesta balconada seguia el model de la majoria d'ajuntaments catalans, que, fora d'un caràcter merament decoratiu, simbolitzaven el poder local i eren el lloc des d'on les autoritats presidien celebracions, i on es penjaven les banderes oficials. Coronava la façana un frontis de perfil ondulat, on un rètol informava: "Casas Consistoriales".
A l'interior es van acondicionar estances per als usos administratius: un arxiu, un jutjat i una "cambra de telèfon" (novetat tecnològica) i una notable sala de plens, decorada amb arrambadors de fusta. Tot esplèndidament il·luminat amb electricitat.
Entre les prestacions que s'afegiren més tard a la façana tenim dos extintors (dels primers prototipus) a banda i banda de les obertures de planta baixa; també es col·locaren dos fanalets elèctrics de ferro forjat entre les obertures de la balconada (recordeu el fanalet de gas de l'anterior casa de la vila?).

De portes endins

La història d'aquest edifici és densa i convulsa. Transcorre entre l’any 1916, en què es va ser construït, fins el 1973, en què es va substituir per l'actual edifici.
Durant aquests anys va veure passar prop de 15 alcaldes i diversos règims. Evidentment quan hi havia un canvi de règim aquest edifici era el primer de tot el poble a notar-ne les conseqüències: el mateix dia de la declaració de la Segona República, l'any 1931, algú va llençar per la balconada el retrat del rei Alfons XIII que penjava de la sala de plens, i al cap de pocs dies ja hi penjava la bandera republicana. Així mateix quan el gener de 1933 uns anarquistes armats volgueren declarar el "comunisme llibertari" a Ripollet, el primer que van fer va ser apoderar-se de l'Ajuntament, cremar les banderes republicana i catalana del balcó i penjar-hi la bandera de la FAI. I com no, amb la implantació de la dictadura franquista es va equipar la Casa de la Vila de tota la simbologia feixista.
L'edifici fou finalment enderrocat el 1973, juntament amb dues finques col·lindants, Ca la Peixatera i Cal Franquesa, per a bastir un nou consistori de majors dimensions, un nou edifici que actualment allotja alguns departaments de l'Ajuntament.