‘Utilitzem un tipus de sonoritat que és la unió del nord i del sud’

El músic valencià Miquel Gil va presentar la setmana passada al Teatre Auditori el seu nou disc ‘Katà’, en un concert que va ser una primícia per als ripolletencs. Gil va començar a cantar de molt jovenet, qualifica els seu estil de música tradicional contemporània i és que amb el so més antic de llaüds i bandúrries canta les lletres de poetes actuals que escriuen en llengua catalana. Una fussió molt encertada.

Revista de Ripollet: Com definiries el teu nou disc, ‘Katà’?
Miquel Gil: Amb l’anterior disc, Orgànic, vam iniciar un camí per revisitar la música tradicional valenciana, ara, a Katà continuem amb aquesta línia de fer música a partir de la tradició oral, en principi valenciana, però també ens inspirem amb tota la música mediterrània. Seria com dibuixar una línia imaginària des de València fins a Turquia, utilitzant un tipus de sonoritat que és la unió del nord i del sud.
RdR: Què té aquesta sonoritat que tant t’agrada?
M.G.: Nosaltres hem aprofundit en la recerca d’aquest tipus de sonoritat, apostant especialment per la percussió oriental i l’energia flamenca. No utilitzem ni bateries ni guitarres elèctriques, sinó instruments de doble corda, bandúrries, llaüts, la guitarra acústica; en definitiva, tot un ventall d’instruments tradicionals de vent. Jo començo a treballar allò on acaben els que fan la recerca, faig música tradicional però contemporània.
RdR: És com una barreja entre el passat i el present...
M.G.: A mi m’interessen molt les emocions per això col·laboro amb els poetes que estan escribint en aquests moments per donar lletra a la música. Aquest projecte també el vaig iniciar amb Orgànic, utilitzar la lletra de poetes que escriguin en llengua catalana per establir un pont entre la tradició i l’actualitat.
RdR: També comptes amb la col·laboració d’altres músics.
M.G.: L’Òscar Roig i jo vam estar produïnt el disc des de l’agost de l’any passat fins passat Reis. Ens vam plantejar com podriem treballar els temes i vam parlar amb el guitarrista sevillà Raúl Rodríguez, ell en principi va venir per gravar només un tema i, finalment, en va gravar sis. També he comptat amb la col·laboració de Xavier Lozano, el baixista David Ferran, les guitarres, el llaüt i la bandúrria de Cristobal Rentero, i les cordes i els vents d’Eduard Navarro, un músic amb molt de criteri i a qui he fet moltes consultes referents a la composició. Diego López a la percussió oriental i Eduard Iniesta a la guitarra portuguesa completen el capítol de col·laboracions.
RdR: Parlem una mica de la teva trajectòria.
M.G.: Fa 30 anys que em dedico a la música. Vaig començar a València amb un grup que es deia El Tall, acabava de complir els 16 anys, allà vaig estar durant 12 anys i va ser la meva escola. Cap a l’any 1986 vaig començar a posar-me una mica nerviós perquè començava a aparèixer la música ètnica, molt aviat vaig veure que allò era el que realment tenia ganes de fer. Em tornava boig barrejant guitarres elèctriques i sintetizadors. Paradoxalment ara això ja ho he deixat de banda. Així vaig fer un grup amb Miquel Sabater, el productor de Seguridad Social i Presuntos Implicados, entre d’altres. El nostre grup es deia Terminal Sur, també vaig aprendre molt però no vam tenir paciència suficient per a esperar que arribessin els resultats i vaig decidir iniciar la meva trajectòria musical en solitari. Ara ja porto 3 discs sol.
RdR: ‘Katà’ suposa la consolidació. T’esperaves tenir tant d’èxit per part del públic i la crítica?
M.Q.: La veritat és que amb Orgànic vam tenir uns resultats que no ens esperavem. Hem estat en el número 8 de la llista internacional de la Unió Europea de Radiodifusió, és tracta d’una llista de bastant renom on participen 56 emissores de tota Europa. S’han entés molt bé les intencions del disc.
RdR: En quins moments et trobes ara?
M.Q.: Ara estem fent l’esforç de sortir cap a fora, anirem a Anglaterra, Alemania, França, Itàlia i, a finals d’any, anem a Mèxic. Intentarem sortir fora de casa, ara que ja començem a estar madurets és hora d’anar conquerint. En realitat, no hem tocat excessivament, ens haviem quedat una mica enrera pel que fa als Països Catalans, és com si haguessim estat en un congelador. De fet, a casa és molt difícil moure’t més enllà del circuit de ball tradicional, costa fer entendre que puguis fer un format diferent. Aquesta tendència va canviant, per sort, i el que fa 2 anys era una anècdota, ara poc a poc, es va convertint en normalitat. Vull disfrutar del nou disc perquè hem passat una època de molta concentració i també de pànic per saber com aniria aquest nou treball. A més, vull gaudir dels concerts en directe, que també m’agraden molt. Malgrat tot, hem conec i se que d’aquí 3 o 4 mesos ja estaré donant voltes al cap per veure què faig perquè a mi, en els fons, el que més m’agrada del món és cantar.

Miquel Gil, músic, va venir a Ripollet a presentar el seu nou disc ‘Katà’

‘A mi m’interessen molt les emocions per això col·laboro amb els poetes que estan escribint en aquests moments’

‘Ens haviem quedat una mica enrera pel que fa als Països Catalans, estavem con en un congelador’