Comú de Ripollet

Època de construcció: segle XV o anterior
Tipologia original: vivenda
Estat actual: Desapareguda
Descripció: Aquest casalot del dibuix amb aspecte destartalat tingué un paper important en la història local. Va ser bastit com a vivenda aproximadament en el segle XV, però l'any 1669 va ser comprada pel Comú de Ripollet per allotjar la primera administració local. L'edifici va mantenir sempre aquesta funció fins que va ser substituït per una nova construcció a principis del segle XX. El dibuix mostra l'aparença dels seus últims anys, tot i que no deuria patir gaire canvis en el seu aspecte exterior (sí en l'interior) durant els seus quatre segles i mig d'existència.
Així el podem descriure com una construcció de dos nivells, de murs de pedra, que utilitza el maó per a delimitar portes i finestres, amb coberta de teula a dues aigües i un accés directe al primer pis des del carrer Verge de la Salut. Els murs, arrebossats, estaven encalats en les cares més assolellades ( d'aquí la franja de color blanc ).
Fixem-nos en tres detalls de la façana del carrer d'Isabel la Catòlica: un farolet de gas col·locat el segle XIX per a il·luminar en la foscor de la nit; una diminuta finestra enreixada a la planta baixa que pertanyia a la presó; i la bústia col·locada prop de l'entrada.

De portes endins

Les primeres referències escrites d'aquesta propietat daten de 1483. Originalment feia la funció de vivenda, passant per diverses mans al llarg dels anys, fins que en 1669 un tal Joan Petit la va vendre al Comú de Ripollet, que era com un embrió del que actualment és l'Ajuntament local. El Comú gestionava alguns aspectes administratius i fiscals dels vilatans, però sobretot s'encarregava de mantenir ben abastida la població. Es per això que immediatament va dotar la finca d'un seguit d´equipaments públics: un hostal, una taverna, una fleca, una tenda i un local d'Aiguardent. El dret a regentar els equipaments era subhastat anualment al millor postor. Aquest tenia que complir unes rígides normes, encarades a vetllar pel benestar dels ripolletencs, tals com comprometre's a abastir la població de productes de primera necessitat, fins i tot en temps de guerra; comptar amb un llistat de queviures a preu taxat; tenir sempre dos llits a punt per a viatgers o soldats de pas; servir vi bo a la banda de músics durant el Corpus; tenir gel durant l'estiu; i un llarg etcètera. Per altra banda el comerciant de torn disfrutava del monopoli local, ja que no es van concedir llicències per a obrir hostals o comerços fins a mitjans del segle XIX, en què el creixement de la població ho va fer necessari.
L'any 1956 el Consistori es va decidir definitivament a convertir la antiga finca en Casa de la Vila, abandonant els usos comercials i d'hostaleria. Així, s'hi van condicionar també una presó i una escola pública.
L'edifici fou finalment enderrocat la segona dècada del segle XX, i substituït per un nou edifici més ben equipat.