‘En cap cas un ciutadà hauria de denunciar l’administració que se suposa que el protegeix’

El músic català Pep Sala, ofereix avui un concert, al Pavelló d’Esports de Cerdanyola, a favor dels Afectats per l’Amiant. No és la primera vegada que Sala s’involucra i es posiciona contra el que ell considera injustícies. Nascut i resident a Vic, als 17 anys ja se’n va anar a la Gran Bretanya per esduidar música. Allà va fer bandes sonores per la Warner Bros i va formar part de grups escocesos com Midnite Hour i Eclipse. Al 1986 torna a Catalunya i coneix Carles Sabater amb qui forma el grup Sau. Set anys després Sala crea Pep Sala i la Banda del Bar. Paral·lelament ha treballat com a compositor i productor de bandes sonores de pel·lícules, obres de teatre o exposicions internacionals. Ha estat també el compositor de sintonies de programes de ràdio i televisió. El seu últim treball és un disc gravat conjuntament amb l’Orquestra de Cambra de Terrassa 48 i té en ment un altre disc.

Revista de Ripollet: Per què has decidit implicar-te amb l'Associació d'Afectats per l'Amiant?
Pep Sala: Els músics tenim la sort de tenir micros. Aleshores jo personalment tinc l'obligació d'utilitzar aquests micros per altres coses. A vegades veus injustícies i has d'intentar ser un altaveu de tot això. Jo tinc un amic que m'estimo molt que és el Jordi Castanyer, de Rotary Club, i ell em va explicar el que havia passat amb l'amiant. I em vaig quedar perplex. Ho trobo increïble, escandalós. Jo penso que és el deure que tenim els ciutadans d'un país, fer-nos ressò d'aquestes coses i conscienciejar la gent.
RdR: Aquest concert, dedicat als malalts d'amiant, vol ser especial. Què el farà diferent?
P.S: He escollit cançons pensades per la gent. Quan fas una gira normalment és per presentar un disc. En aquest cas hem volgut prescindir d'aquestes obligacions de tocar el que ja està previst. Hem pensat en el que li agradaria sentir a la gent, en aquelles cançons que sempre et diuen perquè no la toqueu, perquè no la toqueu. Jo he fet com 18 o 19 discos a la meva vida, fer-ho tot és com impossible. També volem que vingui gent de totes les edats.
RdR: Què n’opines d’aquest col·lectiu d’afectats per una malaltia que han decidit unir-se i interposar una demanda contra l’Estat espanyol?
P.S: Són petits símptomes que surten de tant en tant que ens recorden que, malgrat tot, vivim en democràcia. Jo penso que aquesta iniciativa és extraordinària, però no m’agrada trobar-la extraordinària, l’hauríem de trobar molt normal. I no s’hauria d’arribar a aquests extrems. El que fan s’ha de fer, és el que han de fer, però en cap cas uns ciutadans haurien de denunciar l’administració que se suposa que ha de defensar els seus interessos. Paguem impostos, votem, som ciutadans i tenim uns polítics perquè gestionin el nostre país, però sobretot perquè ens defensin i ens protegeixin. Així com tenen molt clar que ens han de protegir d’invasions militars suposades, jo penso que ens haurien de protegir de coses com l’asbestosi.
RdR: En aquests moments en quins projectes estàs treballant?
P.S: Uf, molts. Estic fent una versió especial instrumental pel Fòrum de les Cultures. Ara, al setembre, ja farà tres anys que no faig cap disc amb cançons meves i ja començo en tenir-ne ganes. Per això estic treballant en un nou disc. Així que aquest any farem uns quants concerts puntuals, per poder treballar en aquest disc. També estic treballant en la música una pel·lícula de dibuixos animats d'Universal Pictures que es dirà Spark. I faré un paper de secundari en una pel·lícula d'Enrich Folch. Faré de músic de carrer.
RdR: Abans mencionaves que una de les obligacions dels músics és posicionar-se i prendre partit per causes socials. Creus que la teva postura aquí a Catalunya és minoritària?
P.S: Tothom que té un micro a la mà, tots els que tenim la sort que la nostra feina té una repercussió, hauríem de fer quelcom. Però és com tot, hi ha gent que s'involucra, i gent que s'hauria d'involucrar més.
RdR: Aquesta no és la primera vegada que prens partit per alguna cosa...
P.S: No, m'he involucrat en moltes coses. Per exemple, fa poc vaig fer un acte contra el transvasament de l'Ebre, just en el punt on se suposava que havien de començar les obres. Hi vam anar amb el Quico i el Lluís Llach. Crec que sempre que puguis has de posar el teu gra de sorra.
RdR: Creus que ompliràs?
P.S: Espero que la gent vingui a escoltar la meva música, però sobretot que vingui per solidaritzar-se amb els afectats per l'asbestosi. Nosaltres intentarem que la gent s'ho passi el millor possible, fins i tot la gent que no està habituada a escoltar la nostra música.

Pep Sala, amb Toni Morral i Salvador Mañosa

Pep Sala, músic català. Avui ofereix un concert a favor dels Afectats per l’Amiant

‘Jo penso que és el deure que tenim els ciutadans d’un país, fer-nos ressò
d’aquestes coses i
conscienciejar la gent’

‘Ara farà tres anys que no faig cap disc amb cançons meves, i ja començo a tenir-ne moltes ganes’