Cal Magre

Època de construcció: aprox. segle XVII
Tipologia original: casa de pagès
Estat actual: Desapareguda
Descripció: La construcció, situada en unes terres que antigament eren límit del nucli urbà de Ripollet, estava formada per tres cossos cúbics solapats, de planta baixa més pis. Dos dels cossos formaven la vivenda, i el tercer era dedicat a estances per al bestiar i les eines de camp. L'edifici s'arrapava al terreny de pendís de forma molt irregular, quasi fusionant-se amb el paisatge, sense mantenir una línia de façana que dibuixés clarament el límit entre propietat i carrer. I és que el que avui considerem "carrer", a l'època en que fou aixecat Cal Magre era senzillament "l'espai que sobrava al voltant de les cases", que molts cops era "colonitzat" per algun hortet, pel carro o per la pròpia família que treballava el cardó o pelava mongetes asseguts a la fresca. És per això que la casa no comptava amb pati interior propi (com hi comptaran més tard totes les vivendes), ja que no li feia falta: sortien al carrer amb les cadires, i au! a fer feina!
La fesomia de la vivenda no deixava de ser el resultat d'infinitat de reformes fetes pels propietaris, però no era difícil de reconèixer quin hauria d'haver estat el seu aspecte original. El dibuix reflecteix l'aspecte de Cal Magre a principis del segle XX.

De portes endins

Els que en descendeixen diuen que fou la tercera casa construïda al nucli urbà de Ripollet, i tot i que aquesta afirmació és molt imprecisa, no deixa de posar de manifest l'antiguitat d'aquesta casa. A l'interior, per exemple, eren lloses de pedra, i no rajoles, el que cobria els terres; com també eren lloses les que formaven l'escala que comunicava les dues plantes. Hi havia també un forn de pa empotrat a la paret i sobresortia a l'exterior en forma de volum, essent aquest volum motiu d'especulació popular per ser una possible resta de torre de defensa d'una suposada muralla medieval.
El llinatge que en va fer ús durant com a mínim 7 generacions era el dels Ramon. El mateix nom popular de la vivenda, Magre, és tan antic que no se'n sap a ciència certa l'origen, tot i que antigament magre significava sec, prim. La família Ramon visqueren sempre de pagès, treballant horts arrendats (llogats) a grans terratinents del poble; les últimes generacions cultivaven el cardó, que més tard era polit a la pròpia casa i posteriorment dut a "pentinar" a les indústries de Sabadell per fer-ne la llana. Les propietats vinculades a la casa eren més aviat poques, i variaven de generació en generació segons l'atzar, la bonança econòmica de cada època o depenen de les herències i parentius. Els últims temps la família Ramon comptava per exemple amb uns antics terrenys de vinyes situats a Mas Rampinyo (Montcada i Reixac). La casa, enderrocada la passada dècada, va estar habitada fins els seus últims dies.