‘La caminada és una de les poques activitats participatives esportives de Ripollet’

Revista de Ripollet: Quan va néixer el Centre Excursionista de Ripollet?
Quim: Aquest any farem els 25 anys, va néixer al 1979.
RdR: Dins el Centre Excursionista, quin tipus d'activitats organitzeu?
Àlex: La veritat és que de forma oberta al públic només organitzem aquesta Caminada Ripollet-Montserrat. Després, pels que són socis, doncs, l'escalada, l'alpinisme, el senderisme, l'esquí...
Quim: Perquè per fer aquest últim tipus d'activitats és convenient estar federat, per la seguretat que et proporciona.
RdR: Aquesta és la dissetena edició de la Caminada Popular Ripollet-Montserrat. D'on va sorgir la idea d'organitzar-la?
À: Va sorgir per Víctor Trosses, que feia aquest camí, però d'una altra forma: tothom en grup, feia les parades on ell les creia oportunes. Quan ja feia uns anys que la muntava, la vam començar a organitzar nosaltres.
RdR: Des dels seus inicis, sempre heu format part de l'organització. Quines dificultats veieu en la gent que hi participa?
À: Molta gent té la tossuderia d'arribar... Perquè hi ha gent que no poden, però hi volen.
Q: Però aquesta tossuderia crec que està en la ment de tots. També, l'altra dificultat, és la condició física; s'ha de tenir un cert fons. No s'ha de tenir una condició física determinada, però si un entrenament mínim, una constància per poder fer-la. I, per últim, el calçat. Si algú estrena botes, que no s'atreveixi a fer la caminada amb elles, perquè encara que tinguis una condició mínima bona, no podrà.
RdR: Entre la gent que hi participa, hi ha més gent jove o gent més gran?
Q: Crec que la majoria estaria entre els 20 i els 50 anys. Per damunt o per sota d'aquests anys, ja són menys els qui participen. Però hi ha de totes les edats.
RdR: En tots aquests anys, heu vist mai a algú participant "peculiar"?
À: A les primeres edicions, va sorprendre una dona gran, d'uns setanta anys, que tenia un ritme molt lent...
Q: I el camí s'ha de tancar en un temps normal i ella anava més endarrerida. Es va parlar amb Cruz Roja, perquè fes el tram d'asfalt en cotxe i acabar a peu el tram final cap a Montserrat. Al final, li quedava el dubte de si hagués pogut arribar sense el cotxe. Però és que nosaltres tenim uns límits d'horaris i els hem de respectar.
RdR: Qui veieu que hi posa més ganes i motivació en fer la caminada, gent més jove o més gran?
Q: Hi ha una mica de tot. És el repte d'arribar a Montserrat, de fer una distància més gran que una marató. I al fer-ho una persona normal, doncs, hi ha tanta motivació a una persona de 20 que a una de 50. Potser una va més en pla esportiu i altre més per fer temps.
À: La gent hi posa ganes, perquè això no es tracta d'una competició.
RdR: A banda d'això, hi ha alguna anècdota que recordeu?
Q: En l'edició de fa dos anys, ens va ploure durant tot el camí i al arribar a un punt en què normalment no hi havia riu, com plovia tant, havia crescut molt i era difícil passar-hi. Es va haver d'estar allà i ajudar a la gent, perquè es feia complicat.
À: Anècdotes hi ha moltes, de cadascun, als punts de control...
Q: O la cara de la gent al arribar a Montserrat, que ja tenen ganes d'arribar. Fan bona cara: estan cansats, però hi tenen ganes.
RdR: Aquest any hi ha novetats en la Caminada Popular Ripollet-Montserrat. En què consisteixen aquests canvis?
Q: Aquest any s'ha canviat el recorregut, concretament els primers 36 km, dels gairebé 47 que té en total. Aquest canvi ens ha permès eliminar una important part de tram asfaltat i recuperar el camí de muntanya. Per això, creiem que aquest canvi val la pena i que la gent en gaudirà més de la caminada.
À: A més, normalment, hi ha un servei al principi del grup que va marcant el camí i un altre que el va tancant. I aquest any, a més, en punts conflictius on la gent es pugui perdre o pel mig del recorregut, hi haurà també gent de l'organització per ajudar-los.
RdR: I per què aquests canvis?
Q: Es recupera aquesta part de camí de muntanya. A anteriors edicions, la gent ja sap el recorregut una mica de memòria i volem canviar una mica.
À: I el servei de grup per indicar i fer que la gent es senti més segura.
RdR: La participació a l'anterior edició va ser bastant important. Quines expectatives teniu per aquest any?
Q: Sobre les tres-centes persones, més o menys com sempre, perquè mai hem aconseguit arribar als 300. Al canviar el recorregut ho veiem més atractiu, per la gent que li agrada.
À: Abans hi havia molta gent que es queixava perquè considerava que hi havia massa asfalt. A veure què passa...
RdR: Quin és el consell que donaríeu a qualsevol persona que participi en la Caminada Popular Ripollet-Montserrat?
À: Que s'entreni una mica, que durant uns dies camini un parell o tres hores i ho podrà fer. Amb bambes!
RdR: I, per últim, què li diríeu a algú per tal que hi participés?
À: Que s'apunti, perquè ho gaudirà. No és una caminada competitiva, que no es preocupi, perquè no se'ls ficarà pressa.
Q: A més, la caminada és una de les poques activitats participatives esportives de Ripollet.

Àlex Caler i Quim Blesa, membres del Centre Excursionista de Ripollet

Creiem que aquest canvi de recorregut val la pena i que la gent en gaudirà més de la caminada