Sense
pancartes, en silenci, sense cap enunciat, uns 4 mil ripolletencs van
sortir al carrer divendres passat per una mateixa causa, manifestar la
seva solidaritat amb tots aquells que van patir l’atemptat de Madrid
i demanar la pau. A les 7 de la tarda estaven convocades dues concentracions
a la Plaça del Molí i a la Plaça Font, a banda i
banda de la Rambla de Sant Jordi. Ningú sabia qui havia organitzat
l’acte, en realitat va ser el boca a boca, però tothom es
dirigia amb respecte cap al punt de trobada i pel camí, una trista
posada en escena, les banderes i els llençols blancs amb crespons
negres que onejaven dels balcons.
A la Plaça del Molí s’havia improvisat una espai per
deixar espelmes enceses, que encara avui cremen i ens fan recordar. Poc
temps després de les 7 de la tarda, diversos ciutadans de Ripollet
van prendre la iniciativa, totalment espontània, i van fer el que
havia de ser la capçalera de la manifestació, sense cap
pancarta que no fos el desig unitari de posar de manifest la indignació
davant la barbàrie.
A mesura que caminaven per la Rambla, l’altra banda de la concentració,
la de la Plaça Font, també avançava tallant el trànsit.
Finalment, els dos grups de gent es van unir a la cruïlla del carrer
de Pau Casals amb la Rambla de Sant Jordi. Molta gent es va anar afegint
durant el trajecte, la manifestació va baixar pel carrer de Pau
Casals, va arribar al carrer Balmes fins acabar al Parc del Riu Ripoll,
on la gent va arrencar a aplaudir.
Allà, un ciutadà de Ripollet va pujar d’alt d’un
banc i va declarar que “la manifestació no havia estat organitzada
per ningú, la manifestació és de tots i aquí
està el poble de Ripollet, com un sol poble i per una sola gent,
aquella que necessita la nostra ajuda, ens hem de donar a tots les gràcies
perquè tots hem complert amb el que avui calia, estar aquí”.
Va ser aquí on el silenci dels milers de persones es va trencar
per cridar “assassins”, “ja n’hi ha prou, no més
morts”.
La gent no volia marxar a casa, tothom estava immòbil, després
d’una estona, poc a poc, els ripolletencs va anar abandonant l’espai.
A la ment de tots ells només un desig: que, per favor, hi hagi
pau.
Només s’ha de lamenta un incident en una manifestació
que va se absolutament pacífica. La mort d’un home, de 66
anys, a la cantonada del carrer Pau Casals amb la Rambla de Sant Jordi,
víctima d’un atac de cor. Malgrat que els serveis d’emergència
van actuar amb rapidesa, l’home va morir poc després a l’hospital
Taulí de Sabadell. |

Una
imatge de la manifestació a Ripollet |
|
PSC
Rosa Maria Martín
"A partir d'avui l'administració d'aquest país serà
molt difícil. Ha estat l'atac més sagnant de tota la història
d'aquest país, independentment de qui ho hagi fet. Hem de fer front
a dos classes de terrorisme i els partits polítics hauran de fer
grans esforços per no polititzar certes coses. L'atemptat ver fer
que molta gent sortís al carrer i molts ciutadans que no van tenir
la possibilitat d'anar a Barcelona, uns 4.000, es van manifestar a Ripollet."
PP
Pere Calviño
“En primer lloc el que volem és donar el nostre condol a
totes les famílies que han patit aquest brutal atemptat i demanar
la ràpida recuperació dels ferits. Evidentment manifestem
la repulsa més absoluta al terrorisme, com pensen tots els ciutadans
d’aquest país.”
|
CiU
Xavier Peñarando
"Pocs comentaris es poden fer de l'atemptat, a part de rebutjar-lo
i de solidaritzar-nos amb tots els afectats. La guerra de l'Iraq ens va
convertir en un possible objectiu. Per fer front a aquest terrorisme és
molt important la Unió Europea i enfocar-ho de forma internacional".
ICV
Malika Zedjaoui
"Una de les conseqüències del terrorisme, ho diu la mateixa
paraula, és el terror, sembrar terror, i la disminució de
la llibertat. Ara s'ha de ser molt cautelós i combatre la por.
L'atemptat, terrible i sanguinari entrava dins lo previsible, en el moment
que es va declarar la guerra de l'Iraq. És imperdonable". |
CpR
Jacint Padró
“Ha estat totalment inhumà, una agressió al nostre poble
qui no té camp mena de justificació, és l’odi,
la venjança cega sense cap mena de concessió a la pietat.
I després des del govern del PP s’ha volgut tractar al poble
de minusvàlid mental, i hi ha hagut un reactiu. El poble ha reaccionat.
La gent del carrer el que diu és que hem anat a fer una guerra i
ara ens ho tornen.” |