‘Tan debó la música pogués ser més que una afició però desgraciadament no ho és’

Trucant a tots els indrets, aquest és el títol del primer disc de Hardreams, una formació de Ripollet que porta molt de temps treballant en un projecte que per fi ara veu la llum. En un món on les discogràfiques són les que decideixen, no és gens fàcil poder gravar un disc que tingui un estil propi, el hard-rock melòdic, un pont que segurament unirà als amants del rock i de la música més suau i melòdica.

Revista de Ripollet: Com neix Hardreams?
David Agüera: El grup es va formar a mitjans de l’any 2000, jo tocava amb el bateria en un altre grup que es va dissoldre, vam conéixer al Manel, el cantant, a un programa que es feia a Ripollet Ràdio anomenat Viaje al reino del metal. Vam estar comentant la nostra afició per la música i, a partir d’aquí, van començar els primers assatjos als locals que l’Ajuntament ha cedit a Kanyapollet i va néixer la formació. La primera maqueta de Hardreams la vam gravar al Nadal del 2001 a un estudi de Barcelona, el pas següent va ser enviar-la a una discogràfica de Santander i hem tingut la gran sort de poder gravar un disc. Hem signat un contracte amb Vinny Records de 4 discos.
RdR: Suposo que us considereu molt afortunats...
D.A.: Sí, malgrat que també hem tingut alguns problemes. Des que vam gravar el disc fins que s’ha fet l’edició ha passat molt de temps perquè hi havia una incompatibilitat de format. Nosaltres vam gravar a Barcelona però les mescles i la masterització s’han fet a Bilbao, a l’estudi de Carlos Creator. Aleshores ens hem hagut d’esperar gairebé dos anys a que l’estudi de Bilbao realitzés tota una sèrie de canvis per adaptar-nos. La veritat és que ha estat una espera força desesperant.
RdR: Per on es farà la distribució del disc?
D.A.: El disc es vendrà a les botigues de tot el món, es posarà a la venda el dia 21 de març, que es diumenge, en realitat serà el dilluns 22, però molts comerços d’Europa obren diumenge. Pel que fa als concerts, normalment els hem buscat nosaltres trucant directament a les sales, però ara hem aconseguit un mànager que s’encarregarà de buscar-nos els bolos. A nosaltres ens agrada fer concerts, per això som una banda de rock. Hem d’aprofitar també per vendre el disc als concerts perquè també és una forma de fer-nos promoció i distribució. Ja hem presentat el disc a Madrid el passat cap de setmana dins del Festival Nemelrock 3, vam compartir cartell amb dos grups americans, Firehouse i Vaugh, i un grup de Madrid, Nexx. La presentació va anar molt bé, tot plegat va ser una mica precipitat, però vam tenir molta acceptació per part del públic. A Barcelona el presentem el 20 de març a la sala Mephisto.
RdR: El vostre estil és, sobretot, hard-rock melòdic. Quin són els trets que el caracteritzen?
D.A.: En realitat el terme és AOR, és a dir, Adult Oriented Rock, rock orientat a adults. Els americants ho anomenen d’aquesta manera, és una variant del heavy que és molt melòdica i al mateix temps molt comercial, va tenir molt d’èxit cap als anys 80 però ara no es ven tant.
RdR: I si és tan comercial perquè costa de vendre?
D.A.: Perquè les discogràfiques sempre han de tenir algún estil que estigui de moda, no poden tenir sempre el mateix, mentre aquell estil està de moda, es ven moltíssim, però quan passa, les vendes lògicament disminueixen. Als anys 90, per exemple, les discogràfiques van potenciar molt el grunge i ara aquest estil ja no se sent tant. De cada estil que ha estat de moda, queden alguns artistes que són els que aconsegueixen mantenir-se, la resta tenen molta dificultat. Si els caps de les discogràfiques decidissin promocionar els grups de hard-rock melòdic, les vendes pujarien moltíssim. La gent compra el que veu, això està clar. No obstant, a nosaltres és el tipus de música que ens agrada fer, per tant no claudicariem als interessos d’una discogràfica. Sempre hi ha uns límits, però crec que nosaltres no renunciarem mai al nostre projecte.
RdR: Esteu satisfets del treball que heu realitzat?
D.A.: Sincerament crec que hem fet una bona feina i que el so que hem aconseguit és molt bo. Estem molt contents i ara esperem vendre el màxim possible, encara que sóc conscient que possiblement no podrem arribar a viure de la música. Malgrat tot, no descartem tenir un cop de sort i arribar a mantenir-nos només de les nostres cançons. És una afició a la qual t’hi has de dedicar més temps però no deixa de ser una afició, tan debó pogués ser alguna cosa més però desgraciadament no és així. De tota manera, estem molt contents perquè actualment que un grup de rock, i sobretot d’AOR, aconsegueixi signar un contracte ja és molt, hi ha formacions que ho intenten tota la seva vida i finalment no poden fer-ho. Quan vam tenir el contracte a les mans, el baixista i jo déiem que ens haviem de fer una foto amb el contracte signat.
RdR: El temes són tots originals vostres?
D.A.: Els hem escrit tots nosaltres, les lletres sobretot en Manel, que és el cantant, però la composició musical és bastant compartida. Parlem de tot, tenim temes místics, també d’amor... nosaltres creiem que és un disc molt variat i que pot agradar a un nombre molt gran de públic, fins i tot, hi ha un tema del disc que s’inspira en el blues, també hi ha cançons de heavy-metal. En resum, tothom disfrutarà. El disc es diu Calling Everywhere, trucant a tots els indrets, és un títol bastant cridaner per ser el primer disc que gravem, volem donar-nos a conéixer i treballarem dur per aconseguir-ho.

David Agüera,
component del grup local de hard-rock melòdic Hardreams

‘Si les discogràfiques decidissin promocionar els grups de
hard-rock melòdic,
les vendes pujarien moltíssim’