Microscopi:

Honestedat

De vegades no n'hi ha prou d'ésser honest: a més cal demostrar-ho. Que la gent entengui una determinada filigrana política sense dir el nom del porc, costa bastant. Cal tenir arguments de pes o molt convincents.
I cal, també, tenir la premsa amiga fen-te costat. Amb el temps, els records i els rancors es van desdibuixant i, de vegades, un no recorda ben bé perquè té tanta tírria a un altre. Però aquest no és pas el cas d'ara, de les properes eleccions generals: el 14-m se'ns presenta com una data crucial. Tots ens trobem al mig del sarau i la quota de responsabilitat augmenta cada instant. Si no fos per la importància dels resultats d'aquests comicis, amb tot plegat ens podríem fotre un bon tip de riure. L'índex de paroxisme ha arribat a límits mai no assolits fins ara: criminalitzacions mediàtiques, inauguracions virtuals, impagables acudits i anècdotes ministerials, promeses inabastables, derrapades constitucionals i improperis de tot tipus i condició. Normalment, la història posa cadascú al lloc que li pertoca. Només que cal suportar el pas d'un temps més o menys llarg, durant el qual cal fer el possible per mantenir l'honestedat. Això sí: mentre esperem que s'escrigui la història seria bo que tractéssim bé els historiadors.

‘L'índex de paroxisme ha arribat a límits mai no assolits fins ara: criminalitzacions mediàtiques, inauguracions virtuals, impagables acudits i anècdotes ministerials...’

Xavier Caballé
(ERC)