|
El
Tennis Taula fa 50 anys. Mig segle d'història i tot un currículum
ple d'èxits. Però aquest club ripolletenc no viu del passat.
El seu president ja pensa en el futur i té clar que per continuar
a "dalt de tot, hem d'intentar aconseguir tenir una solidesa econòmica,
que ens permeti el dia de demà tenir tranquil·litat en el
treball esportiu". Potenciar l'escola, cantera de futurs campions,
és un dels altres objectius d'una entitat amb molts campions de
Catalunya i Espanya.
Revista de Ripollet: Com van ser els inicis del club?
Joan Arnau: Va començar sobre el 1954, a una sala del
centre parroquial, on una colla d'amics es reunien per fer unes partides.
Més tard, llogaven les pales i fins i tot tenien un armari per
guardar-hi pales i pilotes. Tot va començar com una sala de joc.
RdR: Com avalua en aquest moment els 50 anys del club?
J.A.: Ha sigut un llarg camí que hem recorregut i realment
n'estem molt contents i orgullosos. Pensem que aquest camí, encara
que ha tingut períodes d'estancament, ha seguit una línia
general ascendent.
RdR: I per a vostè, quin és el moment més
important del darrer mig segle?
J.A.: Penso que hi ha molts moments importants en una entitat
al llarg de 50 anys, és difícil dir-te'n un en concret.
Evidentment alguns moments importants del club són aquells en els
quals hi han dificultats i tots els socis de l'entitat fan pinya per aconseguir
superar-los. De moment, d'aquests n'hi han hagut al llarg de la història.
El gran avantatge és que després d'un període de
crisi, sempre hem sortit molt més reforçats, perquè
tots els socis, així com la junta, no marxen i se'n desentenen,
sinó que fan pinya per tirar endavant i sempre s'ha aconseguit.
RdR: En quin moment es troba actualment l'entitat?
J.A.: Avui en dia, el club està sortint d'una crisi econòmica
molt important que tenim des de fa dos anys. Hem arribat a estar a dalt
de l'elit esportiva espanyola i això ens va generar un dèficit
important. Ara estem començant a sortir de la crisi, i hem d'agrair
els ajuts de Finques Ripollet, el nostre esponsor dels equips femenins
des de fa molts anys. També s'ha d'agrair les institucions. Tenim
actualment un programa per tot Catalunya per introduir el miniping-pong
a les escoles. El programa està copatrocinat per la fundació
Caixa Sabadell i l'Àrea d'Esports de la Diputació de Barcelona.
A nivell d'equips, en aquests moments estem a la Superdivisió Nacional
Femenina, encara que és possible que aquest any perdem la categoria,
però no ens preocupa gaire, perquè l'intentarem recuperar
quan a nivell econòmic ens haguem refet. Els nois estan a la Divisió
d'Honor Nacional, i també tenim equips a totes les categories inferiors.
RdR: Quines expectatives tenen pels propers 50 anys?
J.A.: Tant de bo poguéssim celebrar tots els que estem
ara el centenari, però és una mica difícil. El que
sí esperem pels propers cinc anys és poder estar, altra
vegada, a l'elit del tennis taula espanyol, i també en el període
dels 50 propers anys, un dels nostres objectius és poder arribar
a l'elit del tennis taula europeu. Això és molt difícil,
però, perquè no?
RdR: Quins han sigut els jugadors més representatius?
J.A.: És difícil en 50 anys dir-te noms de jugadors,
perquè representatius ho són des de els primers, alguns
dels quals tenim la sort de tenir-los com a socis, fins aquells jugadors
que han aconseguit l'ascens dels nostres equips a categories superiors.
Des de les noies que van ser les primeres, fins als nois que també
van aconseguir pujar a Superdivisió. Si donés noms, segur
que me'n descuidaria molts. Tenim per exemple una jugadora, Sara Ramírez,
que ha sigut dues vegades campiona d' Europa, una noia nascuda i feta
al club. També hi ha en Josep Maria Palès, un jugador que
és una institució del tennis taula a Catalunya i Espanya,
i també tota una sèrie de jugadors que han aconseguit ser
campions i sotscampions d'Espanya i Catalunya.
RdR: Durant aquest mig segle, quins són els títols
més destacats?
J.A.: Sens dubte, és el títol de campiona d'Europa
per part de la Sara Ramírez. Pel club, també dir que són
importants els 65 Campionats d'Espanya que s'han aconseguit en totes les
modalitats, però sobretot en les categories joves, i també
els campionats i subcampionats de Catalunya.
RdR: Com veu la situació actual del tennis taula?
J.A.: En aquests moments, la situació del tennis taula
a nivell català està en un període de transició.
S'està treballant molt seriosament, i en pocs anys s'assoliran
èxits importants, especialment a la categoria femenina a nivell
absolut. Les noies, algunes de les quals provenen de la nostra pedrera,
que formen part actualment de la selecció catalana i espanyola
absoluta, esperem que puguin participar en uns Jocs Olímpics i,
fins i tot, aspirar a alguna medalla.
Són perspectives molt bones, el que passa és que aquest
esport ha d'estar molt ajudat per les institucions, perquè és
molt difícil autofinançar-se i requereix molt esforç
per part de tots, entrenadors, jugadors...
RdR: Com va la celebració dels cinquantè aniversari?
J.A.: Molt bé. Portem feta part de la presentació
als mitjans de comunicació i el partit de les seleccions femenines
de Catalunya i Suïssa, que en principi oferirà aquest cap
de setmana Canal 33. El partit va ser un èxit de participació
i la Selecció Catalana va aconseguir derrotar a la de Suïssa
per un contundent 5 a 0.
RdR: ...i perquè les seleccions femenines i no un encontre
masculí i femení?
J.A.: Vam voler que per primera vegada en la història
dels partits internacionals de la selecció catalana, es potenciés
especialment l'equip femení. Perquè quan es disputaven partits
de nois i noies, aquestes quedaven en un segon terme. A més, de
les quatre noies que formaven la selecció, dues són exjugadores
del CTT Ripollet, la Sara Ramírez i l'Alba Prades.
|

Joan
Arnau, president del Club Tennis Taula Ripollet
‘En
moments de
dificultats, tots els socis del club fan pinya per superar-los’
|