La república del RIF
El
desastre natural tornava a assotar una terra maltractada. Les terres
d'Alhucemes (catalanitzarem el mot castellà que designava fa
no gaire més d'un segle el sector nord est de l'actual regne
del Marroc) han patit històricament les escomeses colonitzadores
de França i Espanya. La proximitat del desert i la duresa de
la vida de muntanya ha forjat un poble amb unes característiques
concretes: fermesa, duresa i orgull. Molt d'orgull. Fins i tot van arribar
a establir-se com a república independent, la del RIF. I és
que com diu la dita, els pobles més batalladors de l'Àfrica
són el etíops i els rifenys. El cap Abd-el-Krim i bona
part de les 'harkes' de la zona fa uns dies afectada pel terratrèmol
van arrasar l'exèrcit espanyol, que va patir a la batalla d'Alhucemes
un malaurat i sagnant revés, quin bany de sang... Amb el nefast
comandament dels oficials espanyols, milers de soldats de lleva van
trobar la seva mort a aquelles terres. La carrera colonial espanyola
a l'Àfrica s'acabà així, i només hi queden
les mines de ferro. Els francesos es van desentendre un temps, fins
que van decidir annexionar la regió a la seva part oest i atlàntica
del Marroc. I després d'uns quants governadors de 'pacotilla',
gens acceptats, amb la independència de la metròpoli el
somni del RIF s'acabava d'esborrar. Tot i així, fins i tot el
rei del Marroc s'ho ha pensat dos cops abans d'apropar-se a visitar
la zona després del terratrèmol patit. Algunes imatges
ens han arribat: a indignació al carrer era patent i el poble
estava bastant aixecat. No hauria estat prudent rebre un bany de multitud
rifenya i rebel.
Una prova més de que en el fons no han canviat gaire coses, encara
que l'esperit batallador hagi retornat com a miratge després
d'una catàstrofe natural, i no política.
Alir