No ens estranya que el nou escut de Ripollet no entusiasmi a ningú. Però si és una qüestió de normativa i la norma és tant estricta...Ens el mirem bé... pobret, sembla el resultat d’un concurs infantil de dibuix. Partint de la base que el pollet és un animaló simpàtic i fins a cert punt divertit, allà on el col·loquem pot provocar hilaritat o, com a mínim, un somriure. Però parem-nos a analitzar amb detall l’escut, perquè té la seva gràcia. Ens fixem en l’ampliació que sortia a la portada d’aquesta Revista fa un mes. Sincerament, o és un treball d’escola o està fet a corre-cuita, que també és possible, perquè portem més de deu anys de retard en la seva renovació. El pollet sembla dibuixat per un nen de deu anys, sense cap tipus de detall, ni volum, ni trets d’un mínim disseny. Al costat esquerra una peça rodona dentada que suposem que representa la indústria. Però sense cap gràcia, ni ombra, ni volum, ni res. Una taca blanca i punt. A l’altra banda, la pedra del Molí d’en Xec, que sembla que hagi estat col·locada directament dins l’escut fent un “cortar y pegar” d’algun document oficial del concurs literari que duu el nom d’aquesta reconeguda pedra ripolletenca. Les quatre barres hi són, i aquí no tenim res a dir, coronades per una línia blava ondulada que simula el riu Ripoll (permeteu-me la ironia: potser el blau no és el color més adequat per il·lustrar-lo). Les línies negres que l’enquadren semblen fetes amb els ròtring que utilitzàvem a les vetustes classes de dibuix tècnic, amb traçades imperfectes i taques de tinta. Tot plegat pintat amb els retoladors Carioca de tota la vida. Algú s’ha parat a pensar que som al segle XXI i que el disseny gràfic ha evolucionat molt en el món de la informàtica? Donem-li la culpa a la normativa, que és tant estricta i no ens permet floritures.

Alir

alir@ripollet.vilaweb.com