‘Hem d’hipotecar la colla pel poble, perquè nosaltres ens debem a Ripollet’
Esperit de sacrifici, donar sense rebre res a canvi, il·lusió
i fer participar a tot el poble, amb aquests objectius el nou cap de colla
dels Vailets de Ripollet afronta la nova temporada. David Guimerà
va ser cap de colla als inicis dels Vailets de Ripollet i ara torna a
reprendre aquest càrrec. Es declara un malalt de castells però
sense perdre mai de vista que la colla és un reflex d’una
realitat social i que cal implicar-se amb la societat per aconseguir reptes.
Pels de la camisa groga ha arribat el moment d’apostar fort i arriscar,
els resultats, diu Guimerà, arribaran per si mateixos.
Revista
de Ripollet: Revista de Ripollet: Quan vas començar a fer castells?
David Guimerà: Jo he vist castells des que era molt petit
perquè els meus avis tenen uns parents a Valls. La primera vegada
que vaig formar part de la pinya d’un castell va ser cap a l’any
1991 a Montcada. Anava de tant en tant a ajudar-los i recordo que el primer
castell que van fer a Montcada va ser al final d’una manifestació
pel tancament de la incineradora. Com a Vailet, vaig estar al començament,
al juliol de 1995 i quan vam fer el pas de dir-nos Vailets de Ripollet,
a la primera assemblea constituent d’una secció de la CRAC
però més o menys autònoma; jo diria que allò
va ser el 16 de novembre de 1995, aleshores ja vaig ser escollit cap de
colla.
RdR: Vas ser el primer cap de colla?
D.G.: No, el primer cap de colla de Vailets que hi va haver estava
dins de la CRAC i va ser el meu germà, l’Esteve Guimerà.
Jo vaig ser cap de colla des del novembre del 95 fins a finals de la temporada
del 97, la següent temporada va agafar el relleu en Xavier Torres.
RdR: Quines qualitats s’han de tenir per a ser un bon cap
de colla?
D.G.: Ser capaç de fer créixer la colla, de cohesionar-la,
fer-la treballar i ensenyar-li que les coses surten. Crec que no hi ha
un bon cap de colla, hi ha gent que té qualitats per a ser-ho,
però després seràs bon cap de colla o no depenent
de la gent, del recolzament que tinguis dins la teva colla i dins dels
membres de la junta, has de ser capaç d’implicar a una gran
part de la ciutadania en el procés d’una entitat. Opino que
això manca en certa manera als Vailets de Ripollet, hem de tenir
clar que, per sobre de tot, som una entitat pel poble i som una part de
la cultura popular i tradicional. Nosaltres no només som Vailets
i no només fem castells, som cultura viva del poble i pel poble.
Crec que una colla castellera si vol aspirar a créixer i ser important
dins de la seva vila s’ha d’implicar en els problemes del
poble, ha de fer participar a la vila de la seva realitat.
RdR: No obstant, aquesta és una idea que des de Vailets
de Ripollet sempre s’ha defensat, perquè creus que no s’ha
acabat d’assolir del tot?
D.G.: Crec que qualsevol aposta ha de ser clara i contundent.
Un no pot intentar fer-se respectar o fer-ser apreciar sinó s’implica,
és a dir, sinó se la juga o arrisca. Si fem castells és
perquè volem fer-los cada vegada més alts, per anar fent,
podem continuar igual, ara bé, si volem fer un salt qualitatiu
tant a nivell tècnic, com a nivell social, hem d’hipotecar
la colla pel poble, perquè nosaltres ens debem a Ripollet i els
castells els fa el poble, això és una dita tradicional castellera.
RdR: Potser a Ripollet som novells pel que fa a la cultura castellera...
D.G.: Tot influeix, el que està clar és que fets
puntuals no determinen l’opinió de la gent. A tot se li ha
de fer un seguiment, no es pot fer un assaig al carrer i està mig
any sense tornar-ne a fer, les coses s’han de fer continuades perquè
acabin de quallar. Si una entitat es fa important és perquè
és oberta i perquè treballa per alguna cosa més que
per a ella mateixa, sinó la gent veu al grup com a un element a
part. Per exemple, l’any passat, els Vailets de Ripollet vam fer
una tasca molt important a la Mesa per la Pau, jo com a Vailet hem sento
especialment orgullós perquè potser era la primera vegada
que a l’entitat feiem un pas així. Al món hi ha altres
problemes que van més enllà dels castells, jo sóc
un malalt de castells però això no treu a que cregui que
a la vida hi ha més aspectes a tenir en compte. No hem d’oblidar
que dins d’una colla castellera hi ha una realitat i una diversitat
molt àmplia però tot es fonamenta amb la solidaritat, la
cooperació, el sacrifici i el treball per l’entitat. Els
castells fonamenten molt aquestes característiques, en resum, aprendre
a donar sense rebre res a canvi. Aquest valor s’està perdent
a la societat. Els castells són una part ancestral de la nostra
cultura, jo m’els estimo molt perquè l’objectiu principal
és tots a una i pel mateix.
RdR: I això a Vailets passa?
D.G.: Si passa, però no tot el que caldria. Qui està
disposat a donar sense rebre res, s’ha de sentir recolzat. Jo aquest
any tinc una gran sort, compto amb un grup tècnic molt ampli, tots
els caps de colla que ha tingut Vailets estan a la meva tècnica.
Crec que ha arribat el moment de jugar fort, tots hem de tirar del carro.
RDR: T’has marcat reptes?
D.G.: Per descomptat, tinc tres reptes claríssims per
aquesta temporada, il·lusió, formació i creixement.
Si això funciona, aquest any no ho se, però l’any
que ve podrem fer el 3 de 8 i el 4 de 8 i aquest any fer el 2 de 7. Però
no és un objectiu, això serà una conseqüència.
Tenim la intenció de ser molt propers.
David Guimerà, cap de colla dels Vailets de Ripollet
‘Si una entitat es fa important és perquè treballa per alguna cosa més que per a ella mateixa’
‘Tot es fonamenta amb la solidaritat, la cooperació, el sacrifici i el treball, donar sense rebre res’