Torre de l'Argentera

Any de construcció: primer terç del segle XX .
Tipologia original: Habitatge.
Ús actual: Serveis (oficina municipal del INEM)
Situació: Rambla de Sant Jordi, 68.
Descripció: Aquesta vivenda comptava amb un dels jardins privats més extensos i exuberants de Ripollet abans de ser comprada per l'Ajuntament, que en va obrir el pati nord a l'ús públic. Aquests espais permeten contemplar la torre des d'una perspectiva considerable i imponent des del carrer, sobretot per la banda de Monturiol. El volum de l'habitatge és una amalgama de cossos geomètrics combinats i coronats així mateix per una gran varietat de cobertes :a una, dues i quatre aigües, o terrassa. Les obertures, (portes i finestres) i els seus acabats decoratiu són també fidels a l'esperit eclèctic de la resta de l'edifici, que modula entre el modernisme, el noucentisme i l'estil medieval. L'interior, tot i haver perdut molta de la decoració original, encara en conserva força en forma de ceràmiques i forjats. Són de destacar tres dracs forjats en ferro que coronen la façana nord com tres vigies que guaiten la rambla St. Jordi.

De portes endins

Una de les últimes relíquies ben conservades. Com moltes altres, aquest edifici neix com a torre d’estiueig. La seva última resident, actualment és l’oficina de l’INEM, va ser la Pepita Sarroca, l’argentera, anomenada així per ser la vídua d’Àngel Grau, un joier que treballava al carrer Pelai de Barcelona. Diuen que la senyora, que treballava al mercat, sempre anava d’allò més enjoiada. El cas és que amb la mort de la seva propietària, la torre va restar en desús fins que l’Ajuntament de Ripollet la va adquirir i la llogà per a ús públic. L’edifici ha tingut diverses funcions en els darrers anys: parvulari, casal d’avis, patronat d’esports, taller artesanal i finalment INEM. L’edifici ha sofert alguns desperfectes per l’espoliació i destrucció, i per la crema de l’arxiu documental de la casa.