‘Sóc un manitas. Sempre busco quelcom que cridi l’atenció en la meva disfressa’

Ramón Jiménez porta a Ripollet 34 anys, el mateix temps que porta exercint com a professor. Al número anterior de la Revista, aquest professor comentava una activitat extra que realitza amb els seus alumnes de l'escola, la gralla. Unes classes per animar a aprendre a tocar aquest instrument musical i amb una recompensa pels alumnes: sortir al carrer per Carnestoltes i demostrar la seva destresa amb la gralla. Avui, Jiménez també tindrà l'oportunitat per lluir la seva disfressa, que sempre prepara amb tot tipus de detalls. Una tradició que espera no perdre.

Revista de Ripollet: D'on ve aquesta passió per la música?
Ramón Jiménez: A casa sempre s'ha viscut la música. El meu pare va tocar a una banda des dels 12 anys fins els 80 i tants; i els dos fills que som van fer solfeig i tocàvem a una banda. I aquests van ser els meus inicis a la música, però em vaig posar a fer magisteri... Tot i que més tard, quan vaig començar a treballar com a professor a Ripollet, em vaig apuntar al conservatori i vaig fer els 5 anys oficials de solfeig, un curs d'harmonia, cant coral...
RdR: Llavors fer magisteri no va ser per vocació?
R.J: Al principi no va ser vocació, sinó per disposar d'uns estudis superiors. En realitat, jo volia ser arquitecte tècnic, perquè a la meva família tots són constructors. Vaig començar a fer un curs, però vaig acabant fent magisteri i vaig abandonar la idea, però encara m'agrada aquesta professió.
RdR: A part de la música, aquests dies també t'agrada molt preparar la disfressa, els detalls... També és de família?
R.J: Bé, el meu pare tenia ritme i li agradava la música, però no tenia gràcia per aquestes coses. Era la meva mare, que sempre li ha agradat, i al nostre poble era molt cèlebre. I com a professor, jo he tingut les activitats plàstiques, de manualitats i és que a mi això m'agrada. Sóc un manitas. Llavors, amb la broma, va començar la idea de disfressar-nos i, bé, sempre busco algo que cridi l'atenció en la meva disfressa, trobar amb imaginació i amb paciència fer alguna cosa rara, que és el que es tracta de fer al Carnaval, impressionar.
RdR: I com veus el Carnestoltes a Ripollet, tú que l'has viscut al poble fa tants anys?
R.J: El veig molt bé. Hi ha pobles com Sitges, però que ja són una altra cosa. Crec que, en comparació amb els pobles veïns, el Carnestoltes aquí es celebra bastant; hi ha molta participació, perquè sempre hi ha moltes carroses, comparses, gent que es disfressa...
RdR: I a nivell escolar, com el veus?
R.J: També es rep el Carnestoltes amb molta il·lusió; els nens preparen la disfressa, el maquillatge... i els dies d'abans acaben de muntar el pregó, el judici final, fan diversos tallers a l’escola... hi ha molta participació.
RdR: No osbtant, sempre et disfresses a l’escola, però mai et decantes per participar a la Rua. Per què?
R.J: Perquè com sempre treia la meva disfressa el divendres a l’escola, doncs mai he participat a la Rua al poble. Però potser quan em retiri...
RdR: A més, tu combines la teva tasca com a professor i la teva passió per la música a l'escola, ja que realitzes classes extra-escolars entre els teus alumnes per tocar la gralla i ara per Carnestoltes surten al carrer...
R.J: Doncs sí. M'agrada tot el que estigui relacionat amb la música i qualsevol instrument que caigui a les meves mans, faig el que sigui per aprendre a tocar-la: guitarra, flauta, harmònica, gralla... I com la gralla és un instrument que pel carrer va molt bé, perquè s'escolta molt; doncs l'utilitzo per les festes que fem al pati, per Carnestoltes...Crec que som l'única escola del poble amb una banda de música pròpia.
RdR: Tot i la participació, cada vegada et resulta més difícil reunir un grup de gralla per sortir al carrer per Carnestoltes?
R.J: Sí, perquè tots comencen amb moltes ganes, però amb l’aplicació de l’ESO, cada vegada resulta més difícil reunir un grup, ja que els nens són molt petits i la gralla és un instrument que requereix cert esforç que no tothom pot realitzar.
RdR: Llavors no t'agradaria que es perdés el Carnestoltes a l’escola?
R.J: Doncs no. Aquesta festa va sorgir amb gran esplendor en el moment en que no es podia celebrar, ja que havia estat prohibida durant la dictadura franquista. I ara hi ha gent que està cansada i que creu que és una festa que ja no té tant sentit com abans, però jo crec que és una festa popular i que no s'ha de perdre mai.
RdR: Tots els anys sempre et disfresses i intentes participar a les activitats que s'organitzen a l’escola per Carnestoltes. Ho continuaras fent quan deixis d’impartir classes?
R.J: Això depèn molt de l'ambient. M'agrada disfressar-me, tot i que sóc també una persona seria i tímida. Però si hi ha algú amb qui sortir i que m'ho proposi, doncs sí, ho continuaré fent perquè disfruto molt.

Ramón Jiménez, professor del CEIP Anselm Clavé

‘La gent ara creu que Carnestoltes ja no té tant sentit com abans, però jo no ho crec’

‘M’agrada disfressar-me, tot i que sóc també una persona seria i tímida’