‘Malgrat que sigui un dibuix animat, el pollet també és artístic’

Hi ha persones que tenen una sensibilitat especial per copsar de la vida la part més interessant. Amant de l’art i la literatura, amb una mirada plena d’optimisme i de vitalitat, la Mª Antònia Recasens no es cansa mai d’aprendre. La darrera descoberta ha estat una mostra sobre els pollets de Ripollet, un dels aspectes que més li van sorprendre del nostre poble quan va arribar de Tarragona.

Revista de Ripollet: Com et sorgeix la idea de fer aquesta exposició?
MªAntònia Recasens: Saps que hi ha aquesta dita de “any nou, vida nova” i que un fa repàs de tot el que ha fet i el que té pendent? n’hi ha que ho fan al setembre i jo ho vaig fer al gener. Sóc de Tarragona i fa 16 anys que vaig venir a Ripollet, aleshores ja vaig veure al pollet disfreçat, el cert és que sempre li he tingut molta simpatia. A mesura que he estat aquí, l’he vist ballant sardanes, pujant un castell, fent esports...aleshores s’em va ocòrrer organitzar una mostra on recollís els pollets. He quedat sorpresa perquè finalment n’he arribat a recollir uns 30.
RdR: Com ha estat aquest treball de recerca?
MªA.R.: Jo en tenia 3 o 4 però quan vaig esmentar la idea hi ha hagut gent que m’ha ajudat força. També estic intentant saber qui ha estat l’autor gràfic de la imatge perquè malgrat que sigui com un dibuix animat, no deixa de ser una cosa artística. Hi ha pollets que tenen quasi 20 anys. Realment és impensable.
RdR: Potser és que els ripolletencs som poc originals i utilitzem el pollet per tot...
MªA.R.: No crec que siguem poc originals, per mi venir al Vallès ha suposat una descoberta molt interessant. Quan vaig venir aquí hem va sobtar que a l’escut hi hagués un pollet, a Tarragona tenim els romans i ens pensem que som el melic del món, però ningú ho és. Jo no sóc gens aficionada a l’heràldica, però al Vallès els escuts tenen molt més contingut, són molt originals i creatius.
RdR: A partir d’aquí l’exposició anirà creixent?
MªA.R.: L’exposició no és meva, és de tots, a mi només m’han deixat un espai, si s’ha d’ampliar o si es decideix fer a un altre lloc perfecte, l’objectiu és començar una iniciativa, és moure’s.
RdR: Tú ets una persona molt vinculada al món de l’art...
MªA.R.: Jo sóc ceramista, malgrat que no hagi exercit mai perquè he estat molts anys donant classes. Quan vaig venir a Ripollet el primer que havia de fer era situar-me al poble i conéixer a la gent. Després passen els anys i una mica, en teoria, et vas jubilant i et vas retirant, acabes una etapa i començes una altra cosa. Ara he tingut més temps i és la primera iniciativa que faig meva al poble. Quan estava de secretària de la Unió de Botiguers sí que havia fet algunes activitats però erem un grup de gent. D’altra banda, també et dic que a Ripollet hi hauria d’haver un grup conjunt de gent més o menys sensibilitzada amb l’art. És que és difícil parlar d’això perquè quan parles de l’estètica a la gent la titllen de burgesa, però penso que es pot viure amb una cadira de vímet i una ampolla buida amb un gerani i és estètica, i no és per res una actitud burgesa, simplement és apreciar la bellesa. Penso que a Ripollet faltaria això.
RdR: En canvi a Ripollet hi ha molta gent que pinta.
MªA.R.: Crec que falten espais, hi hauria d’haver més espais petits, petits racons on es poguessin fer exposicions més reduïdes. La idea, per exemple, que alguns restaurants tinguin obres d’art exposades, sobretot pels artistes més novells. Veien coses aprens molt. A Ripollet es van fent cada cop projectes més interessants.
RdR: Tú has pintat alguna vegada?
MªA.R.: Abans a l’escola no t’ensenyaven a dibuixar però com que a mi sempre m’ha agradat, ja des de ben petita anava a classes. Quan vaig fer 14 anys, vaig anar a l’Escola d’Arts i Oficis de Tarragona a dibuixar. Després vaig anar a la Llotja de Barcelona on vaig fer tot un any de cartellisme. Quan vaig tornar a Tarragona vaig formar part del procés de creació d’una escola mixta, activa...tot això l’any 1962. En aquesta escola hi vaig treballar 25 anys donant classes. Després vaig tornar 5 anys més a l’Escola d’Arts i Oficis per treure’m el títol oficial. Finalment vaig plegar de l’escola i vaig venir a Ripollet. La majoria dels meus amics són artistes.
RdR: Ho trobes a faltar?
MªA.R.: No, perquè la vida té etapes. Tinc un caràcter que, quan tanco una etapa, la tanco per sempre. Visc molt el moment present i faig el que em toca fer en el moment que visc. Ara ens trobem en un canvi, és com la cultura del viure, tenim moltes opcions per triar. Això no vol dir que no m’hagi costat integrar-me perquè quan vaig venir a Ripollet vaig haver de trencar amb tot el que tenia a Tarragona. No obstant, aquí he trobat altres aspectes molt interessants.
RdR: Com, per exemple, les tertúlies literàries que organitzeu des de l’Associació d’Espectadors.
MªA.R.: Això ho vam crear la Mercedes Ruiz, la Conxita Rivas i jo, a les 3 ens agrada molt llegir. Fa 3 anys que va començar i s’hi ha anat afegint gent, ens trobem periòdicament per parlar d’un llibre que hem llegit. Això és d’una riquesa impressionant perquè a cadascú li crida l’atenció un aspecte diferent. L’intercanvi és fantàstic.

Mª Antònia Recasens,
creadora de la mostra "El que dóna de sí un pollet a Ripollet"

‘Penso que és pot viure amb una cadira de vímet i una ampolla buida amb un gerani i és estètica’