‘Hem hagut d’esperar molts anys per recuperar l’Andreu Solà’

L’Any Solà ha suposat per als ripolletencs l’oportunitat de recuperar un artista que va néixer a la nostra vila. Un pintor, que com explica la seva neboda, es mereixia ser recordat. Ara s’han trobat 63 dibuixos que Solà va fer per il·lustrar l’obra de Jacint Verdaguer, Dietari d’un pelegrí a Terra Santa, un fet de gran rellevància cultural que posa punt i final de manera excepcional a molts mesos plens d’activitats que l’Adelaida Sales recorda. Ella va conèixer al seu tiet a través de la seva obra, però afirma convençuda que la feina feta al nostre poble ha estat fonamental per difondre la figura del pintor.

Revista de Ripollet: Quina és la seva valoració de l’Any Solà celebrat a Ripollet?
Adelaida Sales: Per mi l’Any Solà ha estat un any magnífic, més gratificant no podia ser, s’han dut a terme moltíssims actes relacionats amb la figura del meu tiet i per mi és una gran satisfacció. L’Andreu Solà era fill de Ripollet i va ser un artista molt important, es mereix tot el que li han fet. Malgrat tot, jo no el vaig arribar a conéixer perquè vaig néixer l’any 1917 i ell es va morir l’any 1902, per tant, les referències que tinc em venen dels records de la meva família.
RdR.: I quins són aquests records que conserva?
A.S.: El meu pare va morir quan jo era joveneta, per tant el mèrit més gran va ser del meu marit, quan ens vam traslladar a viure a Barcelona, ell va mostrar un interés extraordinari per conservar tot el material que teniem del meu tiet i d’aquesta manera ho hem pogut tenir tot, gràcies a la seva feina de conservació. Aquí a casa tenim molts quadres del Solà, és com un museu vivent, hi ha quadres d’ell a quasi totes les habitacions.
RdR.: Com ha viscut el fet que l’Andreu Solà hagués estat oblidat durant tant de temps?
A.S.: Em sap molt de greu, hem hagut d’esperar durant molts anys per tornar-lo a recuperar. La família haviem fet algunes gestions per tal d’estendre la contribució que va fer Solà al món de la pintura, però ha estat arran de l’Any Solà que fonamentalment s’ha recuperat la seva figura.
RdR.: Vostè va assistir a la majoria d’actes que es van fer a la nostra població...
A.S.: He vingut a més de la meitat dels actes que s’han fet, a la xerrada del Francesc Fontbona, a l’exposició de dibuixos que va fer l’Agrupació Pessebristes de Ripollet...També vaig assistir a la inauguració del monolit que l’artista Ferran Ventura va fer en homenatge a l’Andreu Solà i que es troba a la cantonada del carrer Calvari amb el carrer Padró, molt a prop del lloc on va néixer el pintor. Em va agradar molt el disseny i el material amb què s’ha fet.
RdR.: Li va agradar l’exposició que es va fer al Centre Cultural?
A.S.: La vaig trobar molt interessant, nosaltres vam deixar una part molt important del nostre fons. A més, la situació dels quadres era molt adequada. A part de les obres, la mostra també servia per conéixer el context històric de l’època que va viure Solà i també el seu perfil biogràfic.
RdR.: Ara s’han descobert 63 dibuixos originals que Solà va fer per il·lustrar el Dietari d’un pelegrí a Terra Santa. Què ha suposat per vostè aquesta troballa?
A.S.: Aquests dibuixos tenen un valor molt important no només a nivell artístic sinó també a nivell històric perquè a part dels dibuixos, també es conserven les notes de l’editor d’aquella època. A més, estic molt contenta perquè estic segura que arran d’aquesta troballa la comissió de l’Any Solà es tornarà a reunir.
RdR.: Li agradaria que continuessin treballant en aquest sentit?
A.S.: M’agradaria molt, la comissió ha fet una feina extraordinària, també l’Ajuntament de Ripollet. Seria molt positiu que aquest grup no es disolgués i continués treballant per conservar la memòria de l’Andreu Solà.
RdR.: I de tots els actes que s’han fet, qui creu que seria el que més li hauria agradat a l’Andreu Solà?
A.S.: Estic convençuda que el que més li hauria agradat és l’exposició de les seves obres que es va fer. El fet de poder veure totes les obres reunides en una sala li hauria emocionat molt. Personalment, un dels actes que recordo amb més emotivitat va ser el lliurament de l’esborrany del quadre El baptisteri de Jesucrit al Jordà, que segurament es trobava al baptisteri de l’Esglèsia de Ripollet però que es va destruir amb la guerra civil. Va ser l’acte que va cloure l’Any Solà. També em va agradar molt la tira còmica que el col·laborador de la vostra revista, l’Aleix Saló, em va regalar el guardo molt especialment.

Adelaida Sales Oromí, neboda del pintor Andreu Solà

‘El meu marit va tenir un interés extraordinari per conservar tot el material que teniem del meu tiet’

‘A l’Andreu Solà l’acte que més li hauria agradat segurament és l’exposició que es va fer de les seves obres’