‘El punt de creu és més que res un punt de paciència’

Aquestes tres amigues porten molts anys fent punt de creu. I han convertit aquest punt en una gran afició. Ara la majoria dels seus quadres han quedat recollits en una exposició que es pot veure al Centre Cultural aquests dies. Com si d’autèntiques obres d’art es tractessin, cada treball amaga moltes hores de dedicació i és que pel punt de creu és fonamental comptar amb una gran dosi de paciència i sobretot seguir fidelment el mosaïc de colors.

Revista de Ripollet: Com us vau iniciar vosaltres al punt de creu?
Amparo Enciso: A mi m’agraden molt tot tipus de labors i la meva veïna em va ensenyar a fer punt de creu, la primera peça que vaig fer van ser unes estovalles.
Rosa Bayó: Jo en vaig aprendre a les monges, després ho vaig deixar durant un temps i anys més tard ho vaig tornar a reprendre.
Eulàlia Umbert: Jo totalment diferent, em pensava que era una negada per fer labors, quan vaig anar a l’escola em van ensenyar i ho passava realment malament, no havia acabat res i tot ho llençava. L’Amparo em va tornar a fer agafar l’afició.
RdR.: Hi ha molta tècnica darrera de cada peça?
A.E.: El punt de creu és més que res un punt de paciència, és qüestió d’anar copiant poc a poc i anar mirant els colors, però és senzill. A Barcelona hi ha fins i tot botigues especialitzades en aquesta tècnica. A més, un dels aspectes més agraïts que té aquest punt són els colors, per nosaltres és molt important ja que existeix un cromatisme molt ampli. Estem convençudes que s’ha de seguir fidelment el que et posa a la revista perquè si selecciones un color lliurement, ja no et queda igual.
R.B.: Et canvia la tonalitat i si t’equivoques en el color al final l’acabes canviant perquè ja no t’agrada. Hi juga molt també el motiu tries per fer i com ho emmarques. Ara els dibuixos han canviat molt i s’han modernitzat.
RdR.: Quins motius us agrada més fer en punt de creu?
E.U.: Si volem fer una labor per la cuina, per exemple, seleccionem un motiu de cuina. Sempre ens adaptem a l’espai on col·locarem el quadre. Realment hi ha moltes aplicacions, jocs de taula, coixins, postals, pots fer de tot.
A.E.: Com ens agrada molt, ens preocupem sempre per buscar el motiu que més s’adequa, ja sigui pel bany, per un nen petit, etc. Cada vegada que hi ha una exposició sobre punt de creu hi anem per agafar noves idees i conèixer les tendències.
R.B.: Molts dels quadres els regales i has de pensar a qui li dones, després la persona l’ha de saber valorar.
RdR.: Esteu satisfetes de l’exposició?
A.E.: Com és la primera vegada que exposàvem anàvem amb una mica de por, però el cert és que estem molt contestes de com ha quedat.
R.B.: Estem molt satisfetes especialment de com ha quedat el muntatge. Les labors que es poden veure les teníem totes a casa o bé repartides, perquè molts quadres els regales, en aquest sentit, la feina ha estat sobretot de recopilació.
E.U.: El que hem vist és que som tres però tenim gustos bastant similars, això fa que l’exposició no es vegi molt estrident. Ens assembla com si la mostra l’hagués realitzada una persona sola perquè és molt uniforme.
RdR.: Quantes hores hi ha dedicades en aquesta exposició?
E.U.: Potser en un quadre jo m’hi puc estar 4 mesos, evidentment no m’hi estic 8 hores, però si és difícil pots estar cosint 4 hores un dia i avançar molt poc. Hi ha dibuixos que són molt entretinguts. En aquesta exposició jo hi tinc uns 9 anys.
A.E.: Un altre de les dificultats que té el punt de creu és que és un punt que ha de ser totalment exacte. De vegades estàs fent un dibuix durant 3 hores i de sobte te n’adones que has fet algun punt malament, aleshores ho has de desfer tot i tornar-ho a cosir. Cada quadre és com un trencaclosques i tot ha de coincidir.
RdR.: Què és el més difícil que recordeu que heu fet?
E.U.: Jo hi tinc un exposat que són unes flors, la roba és lli, que és el doble de difícil perquè has de comptar els tramats i, a més, hi ha 138 colors, encara que no es noti gairebé ja que és tracta de colors molt iguals. A la meitat del quadre el vaig deixar i al cap de mig any aproximadament el vaig tornar a reprendre.
A.E.: Això a totes 3 ens ha passat en algun moment, hem deixat una labor i l’hem tornat a agafar temps després. Després sembla que ho reprens amb més ànims. Hi ha vegades que se t’omple la ment de papers i de colors.
RdR.: Creieu que és una afició que continua practicant-se...
E.U.: Tothom en sap fer perquè és un punt molt agraït, és diferent d’un brodat que és més difícil. Pel que fa a la gent jove, hi ha algú que el practica però veritablement és més freqüent entre la gent més gran. Tanmateix, quan arribes a una certa edat, no cal ser tampoc gran, et comença a engrescar.
A.E.: Normalment, el grup de gent jove que fa punt de creu és més reduït. Si t’agrada no és una afició que t’agafi de la nit al dia. Nosaltres encara que no cosim juntes sempre que ens veiem comentem els treballs que estem fent, anem juntes a veure exposicions i ens ajudem a triar els marcs. És tota una afició!

Eulàlia Umbert, Amparo Enciso i Rosa Bayó, artistes del punt de creu