Les drogues
La
premsa local i comarcal s’ha fet ressò dels resultats d’una
enquesta en matèria de drogodependències als instituts
de Ripollet. Informar, parlar amb normalitat, conèixer i trencar
tabús o desfer tòpics sempre és positiu. I poder-ne
parlar a l’aula, amb el jovent, encara millor. D’altra banda,
cal evitar errar el tret a l’hora de tractar una qüestió
que s’aborda sovint amb superficialitat per acabar extraient-ne
conclusions a base d’alarma i determinació incerta. Per
tant, caldrà no deixar-se endur pels números, els coeficients
i els valors de les enquestes quan hem de concloure qüestions.
Per una banda, pensem que la problemàtica amagada de les drogues
roman en les situacions i desajustos que donen cabuda a usar-les com
a “quita-penas”, no tant en les drogues elles mateixes -
tot i que els seus efectes puguin funcionar perfectament per a esborrar,
durant una estona, els problemes i desencisos -. Cert és que
una de les característiques de les drogues és la propensió
en elles mateixes a ser consumides compulsivament, però crida
l’atenció que l’explicació que es dóna
majoritàriament al seu ús vagi lligada a la diversió,
al passar-ho bé. I de l’eufòria, altre cop a la
pena originària.
Pensem i enumerem aquests desajustos, aquestes situacions, aquestes
penes originàries. Caldrà treballar-les també.
I d’una altra, al tantu amb les enquestes: normalment, ens donen
més informació de qui enquesta que de la persona enquestada.
Alir