‘Ens cal més gent per poder tirar endavant tots els projectes que tenim’

Ripollet compta amb l’únic centre a Catalunya dedicat a l’equinoterapia, i això es deu gràcies a l’esforç de molta gent, entre ells, Josep Maria Tatché, un dels impulsors de la Fundació Equus. Darrera d’aquesta entitat hi ha una vintena de persones que treballen de forma desinteressada amb el doble objectiu d’aconseguir millores físiques però també, i sobretot, fer disfrutar a les persones que van a fer teràpia.

Revista de Ripollet: En què consisteix l’equinoteràpia?
Josep Mª Tatché: És una teràpia per les persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial que té com a eina principal el cavall. Tot i que la funció és terapèutica, nosaltres ho envoltem d’un oci i intentem que aquells que vinguin a muntar a cavall s’ho passin bé, un dels nostres principals objectius és aquest, fer disfrutar, i si al mateix temps els moviments del cavall aporten millores físiques a la persona, aleshores és perfecte. El fet de poder muntar un cavall et pot aportar millores físiques, psíquiques i socials, és una animal que reuneix totes aquestes característiques.
RdR: I com sorgeix la Fundació?
JMª.T.: Vam començar a Vilanova, vam comprar un cavall i va començar a venir gent, en aquells moments vam pensar en tirar endavant el projecte. Després vam veure que la majoria de la gent que venia era de Barcelona, i Vilanova els quedava massa lluny, així ens vam traslladar a Sant Cugat, Cerdanyola, i fins a Ripollet. A Catalunya no hi ha cap centre exclusivament dedicat a l'equinoteràpia, hi ha alguna hípica que té algun fisioterapeuta i alguna escola que té algun cavall. Quan vam començar nosaltres només hi havia una persona a Madrid, a Vilanova va començar a venir gent de tota Espanya, ens trucaven d'Extremadura, Saragossa, Andalusia, Navarra, etc.. Poc a poc és una disciplina que es va estenent, a les universitats ja donen un postgrau d'equinoteràpia, però encara falta arribar al nivell d'altres ciutats europees, a Itàlia, per exemple, a sota d'alguns hospitals hi ha quadres de cavalls.
RdR: Amb quins mitjans compteu?
JMªT.: Ara mateix tenim 4 cavalls i comptem amb el recolzament de voluntaris, mestres, fisioterapeutes i psicopedagogs, aquests estan treballant directament a la pista. A més, tenim altres persones que també col·laboren amb la Fundació realitzant tasques de gestió. Som unes 20 persones. Es necessita molta gent, a nivell organitzatiu, per exemple, la Fundació és una entitat que ha de tenir el mateix funcionament que una empresa per tant hem de tenir una persona que s’encarregui de portar tots els papers. D’altra banda, un dels compromisos que nosaltres tenim amb la gent és que sempre aniran acompanyats d’un fisioterapeuta i d’un psicopedagog i per això necessitem tanta gent.
RdR: Una part important de tot aquest equip són els voluntaris...
JMªT.: Tenim força voluntaris però també tenim molts projectes i ens cal gent per tirar-los endavant, mai en tenim prou de gent que ens vulgui venir a ajudar perquè volem anar creixent. De moment, comptem amb un nombre important de voluntaris i crec que el fet de tenir la Fundació a Ripollet farà créixer aquest nombre de gent. Abans de fer un pas, nosaltres hem de saber que el podem fer, com que ningú es guanya la vida amb això, sinó podem dur a terme algun projecte, ens quedem com estem i no passa res, però el que mai farem és arriscar i espatllar la feina de 7 anys. En principi volem que el centre no només estigui destinat a l’equinoteràpia, sinó que sigui una hípica per a tot el poble. És cert que l’objectiu fonamental serà la teràpia per a persones discapacitades però això no vol dir que no vulguem fer també altres activitats.
RdR: Per tant els recursos sempre han de ser equiparables al creixement de la Fundació i a l’inrevés.
JMªT.: Sempre estem entre les 40 i 50 persones que venen a fer equinoterapia i ens hem de repartir entre 4 cavalls. Ara mateix, tenim llista d’espera però no som capaços de tenir-ne, és a dir, no sabem dir que no. Quan ve algú i veus la cara que posa quan puja d’alt d’un cavall, no podem dir-li que no. Nosaltres fem tot el que podem i segur que el projecte anirà creixent però cada vegada també costa més. La sort que hem tingut és que a mesura que hem anat creixent com a entitat, també hem anat creixent com a infraestructura interna. Tenim voluntaris de 16 anys que cada dissabte al matí venen a la Fundació i ho fan perquè volen, sense demanar res a canvi. Entre la gent que ve a muntar hi ha persones de totes les edats, des d’un nen d’un any fins a un adult de 40 anys.
RdR: I quan veus els resultats, la satisfacció deu ser molt gran.
JMªT.: Et sents molt satisfet i content. Totes les persones que venen a la Fundació a més de fer equinoteràpia fan altres activitats però és veritat que una part de la seva millora es deu a nosaltres i això és molt important. Moltes vegades als voluntaris és realment això el que els fa seguir endavant, és la penyora que tenen.
RdR: Entre tu i jo, què li has demanat als Reis Mags per aquest any?
JMªT.: Ens calen subvencions, però el que de debò m’agradaria es poder tirar endavant tots els projectes que tenim, perquè la subvenció és una cosa que avui la tens però que l’any que ve ja potser la deixes de tenir. En primer lloc, necessitem tenir gent, no només per treballar amb nosaltres sinó també per aportar noves idees. Per tant, necessitem mans, idees, diners...de tot. Ara ens estem organitzant en petits grups per poder anar treballant sobre les iniciatives. És molta feina però sempre tenim viva la il·lusió i això és fonamental.

Josep Maria Tatché, membre de la Fundació Equus

“Volem que el centre no només estigui destinat a l’equinoteràpia, sinó que sigui una hípica per al poble”