‘Tothom que tingui un somni a la seva vida ha de lluitar per complir-ho’

Molt poca gent té l’oportunitat a la vida de veure complert el seu somni. Sonia Poblet va estar seleccionada d’entre 12.000 candidats per entrar en un programa i així li va arribar per fi la oportunitat que tan esperava. El camí no ha estat fàcil. El secret, no rendir-se. De moment, ja té l’experiència viscuda, ara té per endavant un futur ple d’il·lusions i projectes que no vol desaprofitar.

Revista de Ripollet: Que va suposar per tu entrar a O.T.?
Sonia Poblet: Imagina’t, després de dos anys intentant-ho, entrar O.T. va suposar tot, adquirir una experiència nova, deixar la meva vida enrera. Per resumir-ho d’alguna manera, ha estat un canvi de vida. Jo portava tres anys treballant en una empresa de transport, tenia un bon lloc de treball, però, un cop em va sorgir la oportunitat havia de deixar-ho perquè era la il·lusió de la meva vida. He tingut el recolzament de l’empresa en tot moment i inclús ara tinc les portes obertes, ara bé, no et diré que una feina així la trobaré sempre, però està clar que segur que mai més tornaré a viure una experiència com la que he viscut a O.T.
RdR: Què vas sentir quan et van dir que estaves entre els finalistes?
S.P.: Jo anava passant les proves, l’última va ser a una casa rural i hi vam anar 87 persones. Allà ens van dir que n’havien d’agafar a 16, vaig pensar que jo havia estat seleccionada d’entre 12.000 persones però que encara no estava tot decidit. Durant els 4 dies van anar fent fora a la gent, finalment vam quedar uns 40, d’aquests van seleccionar a 25. L’últim dia vam sortir tots al jardí, recordo que feia molta calor, la Nina ens va donar un sobre, quan vaig llegir que era apta em vaig tirar al terra d’emoció.
RdR: I del que tu esperaves al que ha estat en realitat hi ha molta diferència?
S.P.: El que succeeix és que jo vaig entrar amb la única expectativa de viure una experiència i intentar treure el millor. Tenia molt clar que no volia marxar la primera perquè no volia estar poc temps. Lògicament era conscient que allò em suposava un canvi de vida, que passaria de ser una persona anònima a una persona coneguda De tota manera, la gent és molt respectuosa.
RdR: Què t’emportes del teu pas per l’Acadèmia?
S.P.: He après moltes coses però sobretot a nivell personal, més que no pas professional. He après a conviure amb 16 persones que no coneixia de res i a viure en un entorn totalment diferent al teu habitual. El fet de no tenir contacte amb l’exterior fa que trobis molt a faltar les coses més bàsiques, com ara poder estar fent un cafè. Només sortíem els dimarts per anar a la piscina i els diumenges i els dilluns per anar al plató. Jo encara que, com que vaig estar nominada, va poder venir la meva família a veure’m. És difícil aprendre a viure sense saber res de l’exterior, no pots evitar preguntar-te que estarà dient la gent a fora de tu. Una mica és com si a dins aprenguessis a preparar-te psicològicament pel que t’espera quan surts.
RdR: Costa sortir d’aquesta mena de bombolla?
S.P.: És molt dur, he parlat amb els concursants que ja estan fora i tots coincidim en el mateix, quan surts a fora, a part de la gent i els mitjans de comunicació, al principi la teva relació amb els que et rodegen canvia perquè tu has viscut una experiència molt forta i la teva manera de pensar també canvia mentre que pels altres tot continua igual. Allà dins es crea com un altre món paral·lel, evidentment mai oblides als que estimes perquè sempre estan presents, teníem moltes fotos penjades a les habitacions, però a l’Acadèmia d’Operación Triunfo només pots comunicar-te amb els teus companys i ells s’acaben convertint en una part fonamental.
RdR: Has parlat abans de les nominacions, com t’ho vas prendre?
S.P.: La primera me la vaig prendre molt malament perquè, com ja he dit, no volia marxar la primera, no volia estar tan poc temps. La segona en canvi molt bé, estava fins i tot preparada per a sortir, i a la tercera ja sabia que sortiria. Tenia segur que marxava, cada vegada que estaves nominada t’havies de fer la maleta, jo aquella nit vaig donar diversos regals a les meves companyes perquè ho tenia molt clar. Vaig acomiadar-me de l’habitació, coses que en altres ocasions no havia fet. M’havia fet a la idea i, potser per això, se’m va veure tan serena.
RdR: Creus que aquest any ho teniu més difícil?
S.P.: Penso que ho tenim més difícil per diverses raons, en primer lloc, perquè el mercat està saturat i no es venen massa discos i també perquè hi ha molt pirateig. Jo vaig tenint actuacions i puc viure del que m’agrada però aquest programa també és molt positiu perquè la televisió és una finestra molt gran que arriba a molta gent. Aquest programa et permet entrar a la casa de les persones, la gent esmorza amb tu, riu amb tu i se’n va a dormir amb tu. De moment, he tingut contactes amb algun productor però ja veure’m. Si no surt res tampoc ho veig com un desastre, penso que he viscut una experiència molt maca i que ara tinc una oportunitat, si surt malament almenys quan sigui velleta pensaré: jo ho he intentat. Tothom que tingui un somni, o una il·lusió a la seva vida, ha de lluitar per complir-ho. No et pensis que jo he agafat la primera flor i ja està, durant molt de temps he cantat a orquestres, bodes, porto molts anys intentant-ho i per fi m’ha passat. Tinc clar que passi el que passi mai deixaré la música.

Sonia Poblet,
exconcursant d’Operación Triunfo

“El més difícil és aprendre a viure sense saber absolutament res del que està passat a l’exterior”