Fum, pols i pors
Els
processos de canvi aixequen pors. I pols, molta pols. El govern socialista
local, tocat des de les darreres eleccions municipals, sembla reviscolar
després de la victòria final i entrada del partit al capdavant
de la Generalitat gràcies al pacte tripartit d'esquerres. Amb
aquesta nova situació a nivell nacional i amb el panorama de
govern local, ben complicat si des de l'Ajuntament no es mou fitxa,
és clar que difícilment tot pot quedar igual. Les intencions
del PSC, les públiques, passen per obrir negociacions amb el
Compromís, IC-V i Convergència i Unió. Però
el que més destaca són les columnes de fum que s'estan
començant a aixecar. Fum i polseguera: sembla que retrocedim
en el temps i les maneres, i enfront les bones voluntats hi trobem actituds
que des de la por al canvi, es dediquen a sembrar zitzània. I
entre tant de fum i tanta polseguera, entre increpacions, brossa i acusacions
gratuïtes i personals, acabem per no treure l'aigua clara. Obrir
les finestres és necessari. Però tot continua tancat.
I quan sembla que s'obren, només ho fan dos dits: la fortor a
ranci després de tants anys amb la mateixa gent i les mateixes
maneres, a la cara i entre bastidors, és màxima. Pacti
qui vulgui, que es moguin les fitxes que calguin, però si us
plau, ja n'hi ha prou de tan soroll: ens desconcentren de la partida,
perdem el fil i no arribem a veure-hi clar. A Ripollet hi cal
un canvi; que es noti però des de bon començament, que
fins ara no hi veiem entre tant fum i tanta pols, entre tanta por al
relleu, tanta por a perdre les cadires.
Alir