
Història
En
els últims anys hi ha hagut un augment de col·lectius
en defensa de la memòria històrica i de les víctimes
del feixisme per tota Espanya. Jordi Font, un ripolletenc interessat
en el tema i amb familiars desapareguts a la Guerra Civil, va començar
a tenir contactes amb alguns d'aquests grups i va decidir crear-ne un
a Ripollet. Això succeïa a finals de 2002, moment en que
van començar a reunir-se algunes persones interessades en el
projecte. Es van establir unes bases, uns objectius i més tard
uns estatuts per tal de legalitzar-se a principis del 2003. L'Entitat
Col·lectiu en memòria de les Víctimes del Feixisme
es presentava públicament al març i a l'abril realitzava
el seu primer acte: una conferència a càrrec d Jordi Creus,
director de la revista Sapiens que va parlar de la repressió
en una comarca concreta, en aquell cas al Pallars, i Abel Paz, escriptor
i excombatent, que va parlar de la repressió en general.
|
Després
de l'horror de la Guerra Civil Espanyola viuria encara 40 anys més
de dictadura feixista. Els qui ho van patir, i sobretot els qui van
perdre familiars o amics de la nit al dia sense saber per què
ni si estaven morts o vius, no ho han oblidat. A Ripollet algunes d'aquestes
persones han creat un col·lectiu perquè aquesta etapa
no s'oblidi. Segons els seus membres, "estem d'acord en que s'ha
de passar pàgina però sempre que la pàgina s'hagi
llegit". A partir del llibre Ripollet 1931-1945, Segona República
i Franquisme de Ramon Martos, en el que hi ha un llistat de persones
desaparegudes de la vila, el col·lectiu es va anar posant en
contacte amb els familiars per recollir informació i poder conèixer
les històries. Aquest llistat s'ha anat ampliant fins a entre
50 i 60 desapareguts que són els que de moment tenen registrats.
"La gent gran sobretot encara sembla que tingui una certa por a
parlar d'aquests fets i a vegades costa molt trobar testimonis"
expliquen els membres. A més asseguren que als arxius del Museu
Històric de Catalunya no han trobat res i que a als arxius municipals
estan tenint molts problemes per accedir-hi. "Sembla que hi hagi
una gran amnèsia col·lectiva o que es vulgui tapar tot
com si no hagués passat res i no hem d'oblidar que a Espanya
hi va haver més desapareguts que a Argentina i Xile junts, i
en aquests països tenen iniciatives com la de les Madres de la
Plaza de Mayo".
Per aquest motiu el col·lectiu té en projecte escriure
un llibre amb tota la informació que està recopilant,
fer més xerrades informatives obertes a tothom, crear una web
perquè sigui un punt de connexió amb d'altres entitats
similars i un punt també de recollida de dades, fer exposicions
com la de cartells que va realitzar el passat abril, entre moltes altres
idees per tal de informar, ensenyar i conscienciar als ripolletencs
del perill de les ideologies feixistes que sembla tornen a estar a l'ordre
del dia.
|