Intercanvi d’impressions entre un any que s’acaba i un altre que comença

Us ha decebut l’any 2003?
Què espereu del 2004? Sou dels qui pensen que ja no queda res per fer, que no val la pena lluitar per allò que un vol o encara manteniu il·lusió, força i esperança? L’any 2003 ha acabat cansat de tot. No creu en els canvis i està desenganyat. El 2004 creu en la ciutadania, en la força de les idees i té la seguretat que el món pot canviar. La Revista de Ripollet reprodueix en exclusiva part d’un debat entre el 2003 i el 2004, un any que s’acaba i un altre que que comença. Són punts de vista diferents sobre com fer front als 365 dies de l’any. Això sí, al final i gràcies al diàleg, els dos aprenen alguna cosa.

El senyor 2003: El que t’espera jovenet! Jo n’estic fins els cataplins! No saps les ganes que tinc de retirar-me a la caseta de camp i cuidar l’hortet.
El jove 2004: Doncs vés, vés!!! Jo estic preparat per fer front als 365 dies de l’any. Tinc les piles posades i la llança a punt per combatre totes les injustícies del món.
2003: Ai fill! Em recordes a mi quan tenia només dos o tres mesos. Llavors vam sortit tots al carrer per dir no a la guerra. Em vaig sentir com els meus antecessors, els de finals dels 70, als inicis de la democràcia quan la gent cridava “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. Però se’m va acabar la trempera amb les eleccions del maig, quan els populars van arrassar a molts municipis, malgrat totes les protestes.
2004: Encara no està tot perdut. Els joves podem fer moltes coses. El canvi sempre és possible i els carrers ens esperen per sentir les nostres protestes i idees.
2003: Que il·lús que ets! Tot això no serveix de res, els qui manen se’n mofen de totes aquestes protestes. I el que és pitjor encara, els vota la majoria.
2004: “No me llames iluso porque tenga una ilusión”. Que cínic que ets! En realitat les protestes els fan por. Saben que tenim poder, només cal prendre consciència del que som capaços de fer.
2003: Que pocs saber de la vida.. Res canvia, ho sé després de 12 mesos d’experiències. Continuen morint dones a mans dels seus companys, continua la corrupció, les guerres, els enganys... Jo em sento com si m’haguessin pres el pèl els 365 dies de l’any. Si tornés a néixer, passaria de tot i em limitaria a viure a la bartola.
2004: No t’ho has sabut muntar bé. Tinc un sac ple d’idees. Hauries de confiar més amb la gent. Com que no canvia res. Mira la Generalitat, hi ha un nou govern. I l’Ajuntament de Ripollet? També ha canviat la correlació de forces, ara el PSC té minoria i això vol dir que la gent aposta per la pluralitat. Estic convençut que arriben nous temps i canvis importants.
2003: Ves esperant... Total, el poder és sempre el poder, siguin quines siguin les sigles. A més Catalunya ha perdut un gran polític, en Jordi Pujol.
2004: Aquest estava com tu, a punt de jubilar-se. Ha arribat el moment de deixar pas a una altra manera de fer les coses, amb més energia, més força i determinació.
2003: Saps què faré? Escriuré les meves memòries. Com fa tothom ultimament. I em divertiré mirant com tu t’aixeques una i altra vegada, i al final, et deixen KO.
2004: No em cansaré pas i les teves memòries no se les llegirà ningú. Només aportes mal rollo. Cada vegada que surti el sol tindré un nou objectiu que aconseguiré amb el suport de la ciutadania.
2003: La mateixa massa que fa que programes com “Salsa Rosa”, dedicat exclusivament a les xafarderies, tinguin records d’audiència? No em facis riure.
2004: No, la mateixa gent que va ajudar chapapote, que va sortir al carrer per protestar contra la guerra de l’Iraq. Mai hi havia hagut tants voluntaris per ajudar a altra gent. La solidaritat existeix.
2003: Existeix però és minoritària. Tots plegats estan mig bojos. Treballen i treballen, pels caps de setmana omplir els grans magatzems i gastar-se el sou en coses que no necessiten. No ho sé noi, al final, m’estàs caient simpàtic. Però ho tindràs difícil.
2004: Els reptes m’agraden, per això he acceptat començar aquesta nova etapa. Entenc que estiguis decebut, però t’asseguro que a partir de l’1 de gener hi haurà molta gent amb moltes il·lusions que faran realitat al llarg del meu any.
2003: Sempre hi ha il·lusions i decepcions. Suposo que així és cada any. Jo recordo que quan vaig parlar amb el 2002 i ell em va passar el relleu, no aixecava el cap. Estava esgotat. Per això és necessari passar el relleu, deixar pas a la renovació. Una abraçada, company, i que tinguis sort.
2004: No ho dubtis i espero que d’aquí a 12 mesos continui pensant igual que avui. Perquè les idees no han de perquè morir, si un realment creu en elles. Una abraçada i descansa!

El 2003, a punt de jubilar-se, passa el relleu al tendre 2004

‘Si tornés a néixer, passaria de tot i em limitaria a viure a la bartola’

‘Que cínic que ets!
En realitat les protestes fan por. Saben que tenim poder’