La mort invisible
La mort, no per esperada, deixa de sorprendre. Hi ha morts tranquil·les, morts doloroses, altres violentes i, a voltes, injustes. Però també n’hi ha d’invisibles. Les que passen desapercebudes. És el cas de les persones que moren en accidents de trànsit. Aquesta xacra va camí de convertir-se d’aquí uns anys en la principal causa de mortalitat a tot el món. En el que portem d’any han mort a Catalunya 478 persones a causa d’accidents de cotxes, el que significa mig miler de famílies destrossades per una infracció estúpida, per una distracció, per un imbècil al volant. És una pandèmia de difícil solució. Quan un conductor puja al cotxe, se sent l’amo del món, es transforma, es reinventa a sí mateix. Ho veiem cada matí, amb les habituals retencions que han fet famós el nostre poble, situant-lo al mapa, al pas de la C-58. Conductors carregats de bilis que escupen la mala hòstia contra els altres, sentint-se immunes per l’acer que els reclou en una autèntica màquina de matar. Cada dilluns estem acostumats a sentir la xifra de morts a les carreteres del cap de setmana. Una notícia que passa desapercebuda, que no és portada enlloc, que s’assimila com qui sent ploure. I se’n fan de coses per castigar els conductors incívics: radars per tot arreu, més controls d’alcoholèmia i més rigorosos, multes cada cop més elevades...mesures anestesiants a curt termini però que no arriben a generar una conscienciació real. També les autoritats pertinents haurien de posar-se més dures al respecte. No és lògic que un senyor que ha comès 36 infraccions en dos anys, algunes d’elles molt greus, pugui campar tranquil·lament amb el seu Audi per les carreteres del país. I que en dos anys no s’hagi revocat cap carnet (entenent per revocar per retirada del permís de per vida). Encara han de canviar moltes coses.
Alir