|
Ecoparc 2: Canvi d’estratègia Els
dos bàndols enfrontats per l'eterna polèmica de l'Ecoparc-2,
la planta de tractament de residus que començarà a funcionar
el 2004 a Can Cabanyes, han canviat d'estratègia. Al llarg del
2002, les manifestacions, els crits i les tancades van ser les protagonistes.
El 2003, en canvi, ha estat l'any dels jutjats, la investigació,
les proves i la "càmara oculta". L'Ajuntament va decidir
tirar pel dret i portar a dos portaveus de la plataforma opositora a l'Ecoparc-2,
la Plataforma Vallès Net (PVN), als jutjats. Se'ls va acusar de
sedició i quatre delictes més. Però al final, en
un ple, l'alcalde va retirar les acusacions en un "gest de bona voluntat".
L’Ajuntament va acusar de sedició a dos portaveus de la PVN
El Mercat Municipal: Per quan? Al
febrer l'Ajuntament va aprovar la construcció d'un pas subterrani
que havia d'unir la plaça Pere Quart amb la del Molí. Era
el primer pas d'un projecte esperat des de fa anys, el de la remodelació
del mercat municipal i la plaça Pere Quart. Al desembre, és
a dir, nou mesos després, comença a visualitzar-se amb l'enderroc
de les cases de Can Llevans. Però encara no hi ha calendari. És
a dir, no hi ha data no tan sols per la fi de les obres, sinó tampoc
per l'inici d'aquestes. L'Ajuntament argumenta que l'escull és
que no hi ha acord amb un comerç i s'ha d'esperar el veredicte
del jurat d'expropiació. El cas, però, és que el
nou projecte no entusiasme als paradistes. A grans trets es tracta de
fer un espai continu i es farà un espai multiusos a la plaça,
la façana serà de vidre, es construirà un nou vestíbul
i es canviarà el sostre i el terra d'aquest. La reforma també
preveu fer peatonals els carrers Nou i del Sol fins el carrer Montcada.
Ni cas a les protestes Jubilats, mestresses de casa, estudiants, treballadors.. La ciutadania va sortir al carrer, no es recordaven manifestacions tan massives des del principi de la democràcia, per protestar contra la guerra. Tot va començar el dia 20 de març quan el govern de George Bush, amb el suport de Toni Blair i José Maria Aznar, va iniciar el bombardeig d'Iraq. Però ni les espelmes, ni les pancartes, ni les concentracions pacífiques i silencioses, van aconseguir canviar res. Aznar va fer cas omís a les protestes i va continuar donant suport incondicional al govern dels Estats Units. A canvi, les empreses espanyoles tindran dret a beneficiar-se econòmicament de la guerra. També tota la ciutadania es va mobilitzar per protestar pel desastre del Prestige. Milers de voluntaris han ajudat a retirar el petroli de les costes gallegues. En resum, aquest any ha estat l'any de la mobilització ciutadania, del clam massiu contra certes polítiques del govern. Però les protestes no han tingut conseqüències. Les tropes espanyoles continuen a l'Iraq, ja no en "missió humanitària", i encara s'espera un informe exhaustiu i transparent sobre què va passar amb el Prestige. Aquest ha estat l’any de la movilització ciutadana
“Boom” de noves associacions Qui diu que el teixit associatiu no es recicla? Durant aquest any la ciutadania ha fet front comú per diversos motius. Així, va néixer l’associació Tàbola, que agrupa sobretot a “cuidadors”, aquelles persones que per un motiu o altre han de fer-se càrrec d’algun familiar. També neix una associació dels pares que van perdre algun fill al tràgic accident a Sòria, Nou Horitzó. El seu objectiu és ajudar a altres pares a sobreviure la mort d’un fill. Neixen dues associacions que reivindiquen el reconeixement i la memòria de les víctimes del franquisme. Els afectats per patologies respiratòries provocades directament per l’amiant, una substància amb la que va treballar durant quasi cent anys la Uralita SA, decideixen agrupar-se per fer front comú davant la justícia. Volen reclamar danys i perjudicis perquè per culpa de la fàbrica s’ofeguen des de fa anys o, el que és pitjor, pateixen algun càncer. Una altra entitat nascuda aquest any és Ripollet Debats.
Sense sirenes i sense cartes Les principals queixes de la ciutadania, han fet referència al retard de les cartes i de les ambulàncies. Durant tot l’any, i malgrat les reunions entre responsables municipals i de correus, les cartes han arribat amb retard. S’acumulen a les oficines per falta de personal. Un altre problema, l’alarma va saltar el passat novembre quan un jove va morir i no hi havia cap ambulància per portar-lo a l’hospital, és el retard de les ambulàncies. El Servei Català de Salut s’ha compromès a solucionar el problema i des de llavors hi ha una ambulància permanent a Ripollet.
La ràdio municipal “en coma” Al
passat juny als periodistes de la ràdio se’ls va acabar al
contracte. Des de llavors la ràdio funciona a “precari”,
a l’espera d’un nou projecte que han de consensuar els polítics.
El Ripollet mediàtic Ripollet també surt a la televisió. El nom de la vila va saltar a la primera plana de tots els informatius quan es va saber que el “cuponazo” de l’ONCE havia portat més de 7 milions d’euros a Ripollet. El que va ser notícia no era la pluja d’euros sinó la polèmica que va portar al darrera. L’afortunat o afortunats són treballadors de la Sintermetal. El problema és que mentre uns defensaven que s’havia de repartir, un altre, Antonio Lloreda, assegurava que ell era l’únic que tenia dret a tots els diners. La qüestió és que finalment será un jutge el que haurà de decidir si tots aquests diners van a una sola persona o es reparteixen entre ell i 19 treballadors més. El cas no és nou. Ha passat en més d’una ocasió que un grup d’amics arriben a un acord verbal de repartir en el cas que toqui, i després el qui té el número de sèrie es nega a fer-ho. De totes maneres, en aquest cas Lloreda assegura que ell no tenia cap acord amb aquest grup de 19 treballadors de la Sintermetal. Ripollet també ha sortit a la tele gràcies a Sonia Poblet. Aquesta ripolletenca va arribar al famós concurs de TVE Operación Triunfo. Des d’un bon principi va ser nominada, però va aguantar setmana rera setmana, fins que finalment va ser eliminada. A Cerdanyola es va crear un grup de suport que animava a la cantant des de l’Ateneu.
Seductors, seduïts i cornuts Aquest any hi ha hagut eleccions. Al maig van ser les locals i les autonòmiques al novembre. I en les dues els ciutadans no han apostat pel continuïsme. A les municipals, el PSC va perdre la majoria absoluta, el Compromís va doblar el número de regidors i ICV va retornar a l’Ajuntament amb dos regidors. Des de llavors el PSC, que s’ha quedat en minoria, buscar aliats, algú amb qui pactar. Però no hi ha manera. Els socialistes van intentar seduir a CiU i ICV, el seu objectiu era formar un govern amb aquests dos partits. Però a ICV no li fa cap gràcia pactar amb els convergents. En canvi, els convergents, hi estarien més que disposats. Davant aquesta dificultat, el PSC va decidir fer el salt a CiU i negociar amb el seu més acèrrim enemic, el Compromís per Ripollet. Porten ja tres reunions, però de moment ningú anuncia el que seria la notícia més sorprenent: un pacte entre rivals. I mentrestant, ni s’aproven les ordenances ni els pressupostos, perquè els socialistes no tenen el suficient suport per tirar-ho endavant. Les altres eleccions han tingut com a resultat un nou president, Pasqual Maragall, i un govern tripartit d’esquerres. Per primera vegada en 23 anys, CiU es queda a l’oposició. El PSC està en minoria i buscar aliats per pactar
|
|
|