‘La dansa t’aporta qualitats i t’ensenya a veure el món d’una manera més àmplia’

Pau Aran fa la carrera de dansa clàssica al Reial Conservatori Professional de Madrid. Aquest divendres vindrà a Ripollet amb el Ballet Danzares a interpretar Amor Brujo. Malgrat ser molt jove, té clar que vol dedicar-se al món de la dansa, un camí amb molta disciplina però que s’ha de fer pas a pas, com els moviments dels ballarins a les coreografies.

-Revista de Ripollet: Com t’inicies en el món de la dansa?
Pau Aran: Vaig començar amb 12 anys amb les competicions de balls de saló, anava a classes a una reconeguda escola de Cerdanyola i allà vaig aprendre a ballar les dues modalitats de balls de saló que hi ha, els standards i els llatins. Vaig assolir resultats molt importants en diferents competicions. També assistia a algunes classes de dansa però era totalment complementari. Quan vaig fer 20 anys, es van poder veure els resultats de tot aquest temps, em vaig començar a interessar més en serio pel món de la dansa i vaig matricular-me a una escola de Barcelona. No va ser fins l’estiu d’aquest any que no vaig decidir anar a Madrid a continuar el meu procés de formació.
RdR: Per què Madrid?
P.A.: Se’m vam presentar diverses situacions; a més, sentia que tenia una necessitat interior de marxar. M’ho vaig plantejar i em vaig llançar, vaig pensar que havia d’anar endavant, tampoc és un gran canvi. Madrid és un bon lloc a nivell artístic perquè està bastant projectat a l’estranger. Malgrat tot, no descarto la possibilitat que més endavant decideixi marxar a un altre país, m’agradaria força, per exemple, anar a París, però, poc a poc, tot ha de seguir la seva trajectòria.
RdR: Tanmateix, tu vas començar relativament tard a ballar dansa clàssica...
P.A.: Amb motivació tot és possible. D’altra banda, el panorama artístic està canviant, hi ha companyies, sobretot les de dansa contemporània, que, degut als temes que tracten, volen ballarins més grans, amb una maduresa mental i una estabilitat. Allò realment important per ballar és l’interior de les persones.
RdR: La disciplina també deu ser important. Quantes hores assages?
P.A.: Ara estic al Reial Conservatori Professional de Dansa de Madrid fent la carrera de clàssic i tinc 6 hores de classe cada dia. Però m’ho prenc com a un pas més, no aspiro només a fer clàssic, m’estic enriquint però encara és aviat per definir-me per un estil en concret. Per exemple, divendres venim a Ripollet a representar Amor Brujo, que és clàssic espanyol i també m’agrada.
RdR: Com vas entrar en contacte amb el Ballet Danzares?
P.A.: L’Iván Betancourt i la Daymell Otero donaven classes a l’escola que jo estudiava a Cerdanyola i em van proposar col·laborar amb ells. A Barcelona també m’han sorgit diverses propostes que han suposat una experiència important per mi. Però tinc clar que ara estic en un procés on haig de potenciar especialment la part més tècnica i ortodoxa de la dansa. La part més artística l’has de cuidar quan formes part d’alguna companyia, és aleshores quan tens un alt grau de responsabilitat.
RdR: Què suposa per tu la dansa?
P.A.: És la principal via d’expressió personal i emocional que tinc. És una manera de viure i d’obrir el meu camp de visió de la societat. Respecto molt la disciplina però sóc conscient que cal obrir-se a la mateixa dansa. La dansa t’aporta qualitats espirituals fonamentals i t’ensenya a veure el món d’una manera més àmplia, opino que s’ha de viure la dansa, però també la vida.
RdR: Creus que ens falta cultura de la dansa?
P.A.: No estem educats culturalment, no hi ha una mentalitat establerta ni estem predisposats a entendre-la. Això ens limita i fa que molts ballarins espanyols es vegin obligats a marxar a altres països on hi ha més possibilitats. Crec i espero sincerament que amb el temps aquesta situació canviarà, existeix un intent de culturalització. Cal també una mica més de recolzament per part de les institucions perquè Espanya té ballarins molt bons, tot és qüestió de temps, sinó serà molt trist. D’altra banda, en aquests moments, el món de la dansa està canviant, el teatre cada vegada està influenciant més aquest art i s’estan fusionant els dos camps. D’aquesta manera, sorgeixen alternatives molt bones. Un dels països que més està evolucionant en aquest sentit és Alemanya.
RdR: Què trobes més a faltar de Catalunya?
P.A.: M’agrada pensar en Barcelona però com que sé que sóc jo el que ha decidit anar a Madrid no sento nostàlgia, els records passen a segon terme. És allò que diuen, una espera de 10 anys, si saps que allò que esperes tornarà, es converteix en una espera d’un segon. Jo sé que sempre que vulgui puc tornar.
RdR: Per últim, un desig per l’any que ve?
P.A.: Salut per tots els que estan al meu voltant i continuar creixent a nivell personal i professional, i sobretot, no perdre la motivació, que és allò que necessitem tots els ballarins per poder ballar bé.

Pau Aran,
ballarí del Ballet Danzares

'No estem educats per entendre la dansa, però estic convençut i espero que això canviarà amb el temps'

‘La motivació és una qualitat fonamental per a tots els
ballarins, sense ella no es pot ballar bé’