Les diferents cares del Nadal (Segona part)

Gent que treballa i famílies que han enriquit el seu Nadal barrejant cultures. Són diferents maneres de viure les festes que expliquem en aquesta edició de la Revista. A l’anterior ja vam parlar sobre com hi ha gent que no perd la tradició i d’altres que han decidit no celebrar el Nadal per una qüestió de coherència. Són les cares del Nadal que hem volgut reflectir, segur però, que ens en deixem moltes d’altres.

Policies que passen el Nadal patrullant els carrers de Ripollet

Un gremi que sempre treballa per les Festes de Nadal és la policia, ells són els incondicionals que patrullen pels carrers del nostre poble controlant que tot estigui en ordre i és que per a ells, els dies festius són com qualsevol altre dia laborable.
A la policia local de Ripollet s'estableixen dos torns per repartir-se les festes, el primer grup treballa des del dia 23 fins el 30 de desembre, el segon torn comença el 31 i acaba el 8 de gener. D'aquesta manera qui treballa el dia de Nadal lliura el dia d'Any Nou i a l'inrevés. Alhora també es reparteixen l'horari entre matí, tarda i nit. Normalment són grups de 5 professionals, un es queda a la central per agafar el telèfon i la resta surten en dues patrulles.
Dos d’aquests agents ens expliquen com passaran aquests dies. Un d’ells porta 25 anys al cos de la policia local, i ja està força acostumat a treballar per Festes, aquest és el dotzè Nadal que treballa i comenta, "com que et diuen el calendari molt temps abans, et vas mentalitzant, després de tants anys per mi és com treballar un dia normal". En canvi, l’altre porta 3 anys al cos i només li ha tocat treballar un dia per Nadal, aquest any, li ha tocat per Cap d'Any. Els dos coincideixen en declarar que aquests dies hi ha més incidents i han de fer més sortides, això es deu, en gran part, a que la gent surt molt i fins més tard, per tant el risc també augmenta. El més veterà explica que "de les onze fins la una de la matinada és quan es reben més trucades". Normalment acostumen a haver trucades de tot tipus, hi ha gent que està sopant o dinant i quan surten de casa es troben un cotxe que està aparcat al seu gual, o bé ciutadans que truquen per donar un avís d'algun accident. En aquest sentit, els dos agents ens diuen: "per aquests dies sovint donem una mica més de marge perquè hi ha molts desplaçaments de vehicles i trobem carrers plens de cotxes mal aparcats, això si, en cas d'urgència sempre avisem la grua". Tanmateix, una de les trucades més freqüents aquests dies són aquelles en què algú es queixa del soroll que està fent el veí del costat, especialment la Nit de Nadal o per Cap d'Any. En aquest sentit, la policia local fa una mica de mitjancera i intenta pal·liar la situació.
Una altra de les tasques més habituals de la policia local és realitzar controls de documentació i alcoholèmia i patrullar sobretot per la zona de bars i per les zones industrials. Aquesta feina també s'incrementa considerablement els dies de festa perquè la gent acostuma a beure més. I finalment, també hi ha més ciutadans que venen a la policia a denunciar algún robatori, aleshores la persona que s'encarrega d'aquest departament procedeix a tramitar la denúncia.
Malgrat tot, no us penseu que la policia local es queda sense celebrar les Festes. Com que fa tant de temps que tots es coneixen i han compartit tants Nadals junts, cada any cadascú porta alguna cosa per menjar i beure i ho comparteixen tot com si estiguessin en família. L’agent més veterà explica que "l'ambient és molt bo i, fins i tot, hi ha vegades que els familiars d'algú s'acosten a la central a veure’ns. El més jove recorda "la Nit de Nadal de l'any passat ens va trucar l'alcalde de Ripollet per desitjar-nos bones Festes". Inclús també els hi ha passat alguna anècdota, com el fet que en el moment just de prendre el raïm truqui algú, hagin de sortir a corre-cuita, i prenguin el raïm al cotxe. Les situacions són tan variades que passen uns dies força entretinguts.

Una de les tasques més habituals és realitzar controls de documentació i alcoholèmia

Un Nadal a 25 graus, sentint música i menjant fruita tropical

El Rogelio Bolado recorda el Nadal de la seva joventut. Els plats típics no hi faltaven: yuca, malanga, plàtan, peix amb diferents salses... Res de sopa de galets ni canelons. I és que a Guinea tenen una manera diferent de celebrar el Nadal. Aquest ripolletenc va viure a l'antiga colònia espanyola fins els 22 anys. Les primeres festes que va passar aquí va notar molt la diferència: "aquí el Nadal és més avorrit i gairebé tot es fa de portes cap endins", explica. A Guinea "el Nadal se viu molt al carrer, és com si fossin les festes del poble i no tenen un significat gaire religiós".
La colonització va portar aquestes festes cristianes al país africà i "la tradició catòlica s'ha barrejat amb els costums típics de cada grup ètnic" (els majoritaris són els Ndowe, els Fang, els Bubi i els Bujeba).

Una setmana de diversió
Si una cosa destaca en Rogelio del Nadal a Guinea és la diversió i la unió entre totes les persones, més enllà de si són família o no. "Del dia 23 de desembre al 2 de gener se celebren diferents activitats", diu en Rogelio, "per exemple, s'acondiciona un espai on es posen xiringuitos, allà hi toquen diferents orquestres fins altes hores de la matinada". Però aquest no és l'únic lloc on es pot anar a ballar, segons el Rogelio "la gent posa música a les cases i hi ha molt menjar, tothom va de festa en festa, si escolten una cançó que els hi agrada entren en aquella casa i ja està".
Al matí, per recuperar forces després de la nit de festa, prenen una sopa de peix anomenada popescu. Com és típic en aquestes dates alguns fan excessos, per això "els dies 24 de desembre i 1 de gener està prohibit circular en cotxe particular, així fan que ningú condueixi begut”.
A Guinea també celebren la Missa del Gall, "hi va moltíssima gent, sobretot alguns que no van a l'església en tot l'any". Les tradicions autòctones també hi perduren, com explica en Rogelio: "a cada zona tenen unes danses típiques i unes cançons i la gent les balla al carrer, també fan dolços, com els bunyols o el pa de pessic de coco, però no hi ha torrons o mantecats".

La festa dels nens
En Rogelio destaca que els que més gaudeixen del Nadal a Guinea són els nens: "els pares compren roba nova als fills perquè se la posin durant les festes". A més "es passen tot el dia al carrer, els pares no es preocupen perquè allà no hi ha la delinqüència d'aquí i tothom es coneix, mai l'ha passat res a cap nen". El dia de la cavalcada de reis és quan millor s'ho passen "tots corren per agafar els caramels". En Rogelio afegeix que "hi ha gent que no té diners per fer regals la nit de reis, però els nens es diverteixen molt perquè hi ha un bon ambient i tothom es diverteix".
Una nit de Nadal a 25 graus, a la platja, sentint música, menjant fruita tropical... no pinta malament.

‘Aquí el Nadal és més avorrit i gairebé tot es fa de portes cap endins, a Guinea es viu molt al carrer,
és com si fossin les festes del poble’

‘Del dia 23 desembre al 2 de gener se celebren diferents activitats, per exemple,
s’acondiciona un espai on es posen xiringuitos, allà hi toquen diferents orquestres’

‘La gent posa música a les cases i hi ha molt menjar, tothom va de festa en festa, si escolten una cançó que els hi agrada entren en aquella casa i ja està’