‘El poble cubà està acostumat a lluitar i estic convençut que tirarà endavant’

Benjamin Prado va anar per primera vegada a Cuba per motius professionals. Ara se li il·luminen els ulls cada cop que parla d’aquest país i és que, tal i com explica, el poble cubà necessita l’ajuda de tots. Amb aquest objectiu, han creat el Casal cubà de Ripollet i Cerdanyola. El primer projecte és la millora d’un hospital de rehabilitació de la localitat de Sancti-Spíritus.

Revista de Ripollet: Com sorgeix aquest projecte?
Benjamín Prado: Sorgeix a partir de diversos viatges que fem a Cuba, jo sóc membre honorífic de la Creu Roja cubana, tinc molts amics allà i arriba un moment en el que els vols ajudar. Quan arribes aquí et preguntes què pots fer per a ells; ells no et demanen res a canvi, són persones meravelloses i tú els hi vols donar un cop de mà. Aquesta ajuda es tradueix en un projecte que té l'objectiu d'acondicionar un hospital de rehabilitació a Sancti-Spíritus, un poble que es troba a 480 quilòmetres de l'Habana. A Cuba hi ha dos hospitals de rehabilitació però quan vas allà i veus les necessitats que tenen penses que realment no et costa gens ajudar. Per exemple, jo he vist com cada dia treuen els matalassos de l'hospital al carrer perquè s'airegin, els medicaments allà també són un bé molt escàs. Malgrat que tenen necessitats de tot tipus, creiem que, abans que la roba, és fonamental aconseguir medicaments.
RdR: I així vau crear el casal cubà de Ripollet i Cerdanyola.
B.P: Després de veure això, quan vam arribar a Ripollet, vam començar els tràmits per constituir una ONG legalitzada i vam concentrar els esforços en donar-nos a conèixer, això va ser al setembre, al desembre ja eren una ONG totalment normalitzada. A partir d'aquí som unes 12 persones que ens anem reunint per treballar en aquest projecte. Som conscients que hem d'implicar a la gent, una persona sola o deu soles no fan res, necessitem que més gent participi en aquesta idea. En aquest sentit, hem fet diverses activitats, vam participar a la festa de les entitats i vam posar la nostra paradeta per donar informació als ripolletencs, també vam formar part de les Festes de la Tardor. La base de tot és el projecte de l'hospital de rehabilitació però per dur a terme això primer cal que la gent ens conegui. Després es va presentar la iniciativa del partit de bàsquet i, gràcies a la col·laboració de molta gent, l'hem poguda fer realitat i el cert és que estem molt satisfets.
RdR: Ripollet és solidari?
B.P: En primer lloc, la gent ha de veure que tenim un projecte seriòs i honrat, que allò que donen arriba a on ha d'arribar. Estem tots en el mateix vaixell, aquí i allí. El primer que ens va dir el cònsul de Cuba va ser que hem de justificar-ho tot, nosaltres hem de demostrar que arriba el que enviem i alhora, ells han de demostrar el que fan amb el material que reben. Jo no puc enviar res sense justificar-ho a la ONG, només seguint aquesta norma podem continuar ajudant-los.
RdR: Creus que la inicitiva solidària i la voluntat política es compaginen bé?
B.P: Possiblement en alguns casos, la iniciativa social va per una banda, i les administracions van per una altra. Tanmateix, vull deixar molt clar que nosaltres som apolítics, nosaltres de política ni en sabem, ni en volem saber, la persona que vulgui venir amb nosaltres ha de deixar la política a fora. No volem tendències, som una ONG. Sóm apolítics i volem que col·labori amb nosaltres tothom qui ho desitgi, ja sigui de l'administració com del poble, com d'una altra entitat, etc,.
RdR: En quina situació es troba ara el poble cubà?
B.P: Fa un any que hi vaig anar per última vegada. El cubà té arrels espanyoles i quan vas allà molts et diuen que tenen un besavi espanyol o algún membre de la familia és d'aquí, el que està clar és que el poble cubà t'arriba a l´ànima, t'identifiques amb ells. Cuba necessita l'ajuda de tots, partint de la base que està vivint una bloqueig que li està fent molt de mal, però en el moment que aconseguim que aquest bloqueig s'aturi, Cuba sortirà endavant. Cuba és un país hospitalari i solidari, per tant jo estic convençut que tiraran endavant, allà el poble està acostumat a lluitar.
RdR: I quan arribes aquí i veus que ens movem per aquest materialisme, què penses?
B.P: Et venen tantes idees al cap...veus que arriben Reis i que comprem tants regals, també que tirem moltes coses que segurament allà farien molta falta. Malgrat tot, també et puc dir que el poble cubà potser té menys que nosaltres però no m'equivocaria si et digués que ells són, com a mínim, igual de feliços que nosaltres. No necessiten tant per viure, ni tantes coses materials, així que estic convençut que són almenys tan feliços com som nosaltres aquí.
RdR: Per tant, mires el futur de Cuba amb optimisme.
B.P: Sóc absolutament optimista perquè els cubans lluitaran per tenir un futur millor. Si continua el bloqueig els hi costarà una mica més, seria ideal si aquesta situació canviés però algún dia arribarà...

Benjamin Prado,
president del casal cubà de Ripollet i Cerdanyola

'La gent ha de veure que tenim un projecte seriós i honrat i que allò que donen arriba a on ha d’arribar'