Arriba el Nadal (per si no us havíeu assabentat) i és un bon moment per fer una reflexió sobre les seves conseqüències mediambientals, que en són moltes. Potser aquest article fora més assenyat escriure’l passat Reis, quan els contenidors estan a vessar de caixes, plàstics i embalums diversos. Però entenc que criticar-ho a misses dites és molt fàcil. Per tant, fem un petit esforç.

Comptem amb contenidors de tots colors per els diferents materials que s’ha de separar en funció de la seva naturalesa. Si bé amb el tema del paper, el vidre i plàstic més o menys ho tenim clar, sembla que el tema orgànic-inorgànic costa una mica més. Bé, no és que costi, és que senzillament no tira. Aquí dono la raó als partits de l’oposició, que han criticat la manca d’efectivitat de l’àmplia infrastructura de que disposem per recollir la brossa (l’última tecnologia, diuen) si després resulta que no ens dóna la gana separar una pela de taronja d’una llauna de tonyina. Ells van més enllà i demanen que es retiri el recuperat ‘impost de les escombraries’ perquè, diuen, camions i contenidors tan hípersofisticats no ens estan servint de res. És aquí on està la mare dels ous. El problema és que potser s’ha començat la casa per la teulada. Abans d’invertir tants diners en tecnologia punta, potser caldria fer-los servir en més pedagogia, en fer campanyes educatives, en fer-nos entendre que separar i reciclar no és un luxe, si no una necessitat. I quan hàgim entès això i tots, TOTS, separem la brossa com cal, llavors ja la recollirem. No valen excuses de mal pagador de l’estil “és que no tinc espai a casa per a tantes galledes” o “és que em faig un embolic a l’hora de separar els productes”. Es pot ser cutre, però no tant. Per això, aprofitem el Nadal per assajar per la resta de l’any, que escombraries no ens faltarà.

Alir

alir@ripollet.vilaweb.com