| Les diferents cares del Nadal |
|
| Famílies
que des de fa dècades celebren el Nadal de la forma més tradicional,
i altres que no el celebren perquè no volen o perquè no poden.
Aquesta setmana i la vinent la Revista publicarà cinc reportatges
amb cinc maneres de viure aquestes dates. Avui la família Sabaté
i Grau ens explica perquè li agrada tant el Nadal. L’altra cara de la moneda és en Xavier Rebollo, que argumenta que no el celebra i que per ell, aquests dies són, simplement, vacances. La vinent, seran persones que per diferents circumstàncies no poden celebrar el Nadal. |
|
|
‘Fa més de 37 anys que fem el mateix dinar de Nadal, és una tradició que ens agrada molt’ A
en Josep M. Sabaté i la Carme Grau els hi agrada molt el Nadal.
Aquests ripolletencs comencen la celebració de les festes amb el
sopar de la Nit de Nadal, el dia 24. Per aquesta família, abans
es tractava d'una nit de recompte de l'any on ells i les seves dues filles
feien una mica de balanç del que havien viscut. Amb el pas del
temps i a mesura que les seves filles han anat creixent, el recompte ha
desaparegut, però continuen fent el sopar. A més, amb l'arribada
de la néta a la casa, i sempre abans del sopar, tots tornen a fer
cagar el tió i es reparteixen els regals. Cita
al teatre El Josep M. i la Carme gaudeixen vivint aquestes festes en família i intenten mantenir vives les tradicions. Fins i tot, el matrimoni explica que abans feien ells mateixos les postals per enviar, ara, malgrat que ja no n'envien tantes, els hi agrada força rebre les postals dels amics. És una manera molt maca de desitjar bones festes a tothom. |
‘El dia de cap d’any marxen a sopar fora de casa’
‘Per Sant Esteve tornen a dinar tots plegats canelons, i per la tarda van a veure l’obra dels Amics del Teatre’ |
|
‘A casa no celebrem el Nadal, simplement fem vacances’ Llums,
nadales al carrer, anuncis i més anuncis, botigues a rebentar de
gent, Pare Nöels repartint caramels a les portes dels centres comercials,
nens eufòrics esperant l’arribada dels Reis... Per aquestes
dates és del tot impossible no adonar-se’n que és
Nadal, a no ser que un es tanqui a casa i no encengui la televisió.
Catòlics i no catòlics cauen en aquest espiral de consum,
de retrobaments i dinars familiars. Però sempre hi ha excepcions.
Persones que han decidit no celebrar el Nadal. ‘A casa meva no li donem molta importància, el dia 25 intentem dinar junts perquè estem tots de vacances i ja està’
‘Aquesta tradició es manté perquè aporta diners, sinó passaria com el dia dels Innocents que s’està perdent perquè no genera consum’ Mantenir-se
al marge |
‘Continuament et diuen que hem d’estar tots junts, com si la resta de l’any no haguessis de buscar moments per estar amb la teva família’ |
|
|