‘La Sida s’ha catalogat com a tema tabú i als joves els manca la informació’

Mònica Sebastián és la informadora del Punt d'Informació Juvenil que durant aquesta primera quinzena de desembre desenvolupa la campanya de sensibilització de la sida. Aquest és el segon any que s'encarrega d'acostar les dades de més interès pels joves de Ripollet des dels punts descentralitzats d'informació que hi ha als instituts del poble. Amb aquesta campanya, la Mònica intenta trencar amb el tabú que suposa parlar de la sida.

-Revista de Ripollet: Durant aquesta campanya, la teva tasca és informar als joves de Ripollet sobre què és la sida. Et sorprèn que molts joves coneixen què és i que suposa aquesta malaltia, però que, en molts casos, no saben què fer per prevenir-la i evitar els contagis?
-Mònica Sebastián: Doncs la veritat és que no. Moltes vegades els hi falta informació, no sobre el què és i què suposa, sinó sobre quines maneres hi ha de transmissió de la sida, per saber què fer per evitar-la o què han de fer per saber si la tenen o no.
-RdR: Els joves s'apropen per obtenir aquest tipus d'informació. Quina és la classe de preguntes que normalment et fan?
-M.S: De tot tipus. Des de preguntes de gent que realment no sap què és la sida a persones que estan preocupades i que et pregunten més sobre conductes de risc, si el que fan o no fan és correcte o no i si té possibilitats de contagi.
-RdR: I entre aquestes, quina ha estat la pregunta més sorprenent que t'han fet?
-M.S: Moltes. A vegades venen d'amagades, perquè no t'ho volen explicar. Sovint venen a explicar-me el que han fet fa uns dies i em pregunten si allò que han fet suposa un risc per agafar la sida o no. Moltes vegades és per la manca d'informació sobre les formes de contagi de la sida. Més que sobre el concepte en general, sobretot volen que els hi tregui la por de si el que ells fan és correcte i no suposa cap perill.
-RdR: Fa uns anys, aquesta malaltia comportava una vertadera psicosis i no es podia parlar sobre ella. Avui en dia, la sida continua essent un tema tabú?
-M.S: És que el tema de la sida s'hauria de tractar amb molta més naturalitat, perquè s'ha catalogat com a tema tabú i llavors als joves els hi manca la informació. Ni a casa ni a l'escola, encara que ara menys, no se'ls hi acaba de donar una formació sobre aquest tema.
-RdR: En aquest sentit, consideres que el programa màquina trenca aquest tabú?
-M.S: Doncs sí, perquè aquest programa és molt important. Cal que es faci aquest treball de prevenció, mai de prohibició, sobretot per evitar les conductes de risc. I la manera de fer-ho és oferir als joves la forma més eficaç de prevenció a meitat del preu que hi ha al mercat. Sabem que no tots tenen la sort o la facilitat de demanar diners als seus pares per comprar preservatius.
-RdR: Enguany heu aconseguit introduir aquest programa, però encara us trobeu amb molts obstacles per part dels professors, dels pares i de les pròpies institucions a l'hora de repartir preservatius als joves als instituts. Per què creus que es dóna aquest fet?
-M.S: Perquè continua sent un tabú. Tota la informació que donem als joves està bé, però aquesta s'ha de generalitzar a tothom. No pot ser que les persones que haurien de facilitar la informació als joves i parlar amb naturalitat sobre la sida no ho permetin. Per exemple, l'any passat no vaig poder repartir als joves preservatius als punts d'informació dels instituts. És a dir, ens deixen fer les activitats i donar la informació necessària, però no repartir el mètode més segur. I al final, hem de fer-ho des del Punt d'Informació Juvenil.
-RdR: Amb aquest obstacle al davant, vau optar per donar els preservatius al Punt d'Informació Juvenil. Considereu que la gent pensa que esteu incitant a la gent jove de Ripollet?
-M.S: No. En la majoria dels casos els joves els agafen per veure com són, tocar-ho o fins i tot jugar amb ells. Es tracta de conèixer el preservatiu i és una tasca més d'informació sobre la sida.

Mònica Sebastián, informadora del Punt d’Informació Juvenil

“Més que sobre el concepte en general, volen que els hi tregui la por de si el que ells fan és correcte i no suposa cap perill”

“Ni a casa ni a
l’escola, encara que ara menys, no se’ls hi acaba de donar una formació sobre aquest tema”