L’ofensiva és diària
Els nascuts el 1978, coincidint amb l'aparició de la Constitució, rebran en breu un exemplar de la Carta Magna, acompanyada per una carta signada per tots els que l'aprovaren. I pels que fan 18 anys, un altre, que ja que poden començar a votar, sàpiguen el 'Camí' i no votin pas a la contra.
Els aficionats al tennis van ser molts més durant la final de la Copa Davis, la final del 'tennis espanyol' - si és que n'hi ha. Sorpresa per tota l'afició i per a la resta de ciutadans: la notícia no només ha estat la derrota de l'anomenada 'armada' -també permeteu-me que ho dubti-, sinó l'error d'organització en el protocol esportiu a l'hora de fer sonar l'himne. Es van equivocar!! El trompetista encarregat de l’execució, pobre, va entonar l'himne de Riego, el de la República. Un altre atac a la Constitució, un altre trompetista-terrorista-activista empresonat!! No sabem del cert si l’error es redueix a la búsqueda de la partitura al ‘Google’ o si l’ambient escalfat per Hewitt arribà a aquests punts. El cert és que els crits des de la Moncloa deuen haver estat més bèsties que si haguessin vist en Carod-Rovira al jardí del Palau.
El Partido Popular es va negar a acudir a l'homenatge a les víctimes del franquisme que s'organitzava en el marc dels 25 anys de la Constitució, al·legant que estaven davant d'un 'revival de naftalina'. Se'ls hi hauria de caure la cara de vergonya, tant al PSC per haver esperat a estar a l’oposició per moure fitxa en el reconeixement a la lluita antifeixista, com al PP per la seva ofensiva diària des de fa anys i la seva actuació i actituds. Les coses, les continuen resolent per la força, sense parlar i criminalitzant a tots aquells que no són clònics de José María Aznar. Senyors, els qui van lluitar contra el franquisme, els podien haver donat tota una lliçó de què vol dir democràcia.S’ho van perdre!
Alir