‘De vegades l’autor veu coses que una altra persona veu amb un altre significat’

El primer premi del "II Concurs Fotogràfic Santiago Piñol" ha estat per en Joan Mimó. Per el popular fotògraf de Ripollet, aquest premi té un significat molt especial ja que no només va passar la seva infantesa al barri de Pont Vell-Can Tiana -el tema del concurs-, sinó que és company del fotògraf a qui es dedica el premi, en Santiago Piñol. En Joan Mimó no és fotògraf professional, però fa 26 anys que hi dedica hores i hores. Té una prolífica carrera i són pocs els ripolletencs que no coneixen les seves fotografies, ja que que sovint ha exposat al poble, i ha participat en un munt de concursos. En Mimó ha captat milers de moments de Ripollet amb la seva camera, un exemple són les imatges que es poden veure sobre el Ripollet dels anys 80 a la seu d’Iniciativa per Catalunya. L'any passat ja va presentar-se al concurs, aquest any, però, ha tingut més sort.

-Revista de Ripollet: Es dedica professionalment a la fotografia?
-Joan Mimó: No, sóc amateur. Fa 26 anys que em dedico a la fotografia i m'he presentat a diversos concursos.
-RdR: Què és el que va motivar que s'iniciés en el món de la fotografia?
-J.M.: Vaig entrar en contacte amb l'agrupació de Cerdanyola, a partir d'aquí em va entrar l'afició i m'hi vaig anar dedicant.
-RdR: Respecte a la foto guanyadora, per què va decidir presentar-la?
-J.M.: Jo vaig presentar 5 fotografies. A mi particularment la que més m'agradava era aquesta. Eren les Festes del Pont Vell, havia plogut, estava tot trepitjat i el que vaig agafar és un primer pla de totes les petjades i les marques de camió que portaven a on hi havia l'ambient de festa que era la sardinada.
-RdR: Què li connota aquesta foto?
-J.M.: Aquesta fotografia té un aspecte artístic i a més entrava dins el tema. A mi em va agradar per tot el que hi ha al terra: el bassal d'aigua i les petjades que volen dir que tot i que havia plogut hi havia molta gent a la festa. De vegades l'autor veu coses que una altra persona no veu amb el mateix significat.
-RdR: Vostè coneix el barri del Pont Vell?
-J.M.: Si, jo m'he criat en aquell barri.
-RdR: Quina creu que és la situació del barri?
-J.M.: Fa molts anys que ja no visc al barri, jo vivia a la part que es deia de Can Tiana, aquella zona fins fa poc s'aguantava gairebé verge però ara ja ha desaparegut. Nosaltres ens ho passàvem molt bé allà, quan baixàvem a Ripollet o a Cerdanyola dèiem "baixem al poble", era com si estiguéssim apartats, abans molt més que ara, era tota una odissea baixar a Ripollet. Jo quan era petit em pensava que era de Cerdanyola perquè estava més a prop. El problema del barri és que està en un punt que no se sap si pertany a una banda o a l'altra i per les dues bandes sempre ha quedat una mica al marge.
-RdR: Aquest any sembla que les festes han tingut problemes per realitzar-se, creu que són necessàries pel barri?
-J.M.: Això és com tot, si no hi ha algú que "tiri del carro" doncs s'acaben i és clar, de vegades portar a terme festes així imagino que pels que les organitzen arriba un moment en que han passat molts anys, estan cansats i si no han trobat relleu doncs el que pot passar es que s'acabin però seria una pena.
-RdR:Tornarà a participar en aquest concurs l'any vinent?
-J.M.: Sí, però ja no és simplement pel barri, és per tot el que significa, és fa també un homenatge a un company meu de la fotografia i a més a més que és una cosa de Ripollet i del barri de Can Tiana. Aquest concurs té un sentit diferent per mi i participaré sempre que s'organitzi.

Joan Mimó,
fotògraf de Ripollet

Eren les Festes del Pont Vell, havia plogut, estava tot trepitjat, i vaig agafar un primer pla de les petjades i les marques de camió

Nosaltres ens ho passàvem molt bé. Quan baixàvem a Ripollet o Cerdanyola, dèiem “baixem al poble” era com si
estiguéssim apartats