Els ciutadans opinen a peu d’urna

‘Que estiguem casats no vol dir que no podem tenir idees diferents’
Aquest era el comentari del Xavier i la Rebeca Blánquez, un matrimoni jove que comparteix el dia a dia, però no les mateixes idees polítiques. Rebeca va acudir a votar pel PSC, un partit que "dins l'esquerra, és un vot que no és molt nacionalista, més bé una esquerra moderada". Amb el seu vot, la jove de 26 anys vol un canvi "substancial". Un desig de canvi que no comparteix el seu marit, votant de CIU. Un vot de confiança per una nova generació que espera que segueixi la mateixa línia de l'experiència de Pujol. Tot i aquesta diferència d'ideologia, a casa han tingut bones estones durant l'etapa electoral. La jove parella considera la campanya com "molt divertida i hem acabat rient molt amb els candidats".

‘Tots són molt de paraula, però els fets s'han de veure’
Després de 23 anys amb un govern de Pujol, el que vol aquest matrimoni és que "els fets que es diuen, després es notin". Justa Martínez i Basilio Catalán es remeten als refranys al referir-se als polítics. "Són com el cura que predicava abans: no us preocupeu que us donaré blat i no tindreu mancances; però predicar no és el mateix que donar blat". Amb quasi 70 anys vivint diferents formes de "govern", l'únic que volen és que "el que surti, ho faci bé, que hi hagi treball i menys impostos". Reconeixen que al final s'acaben guiant pel partit treballador i desitgen que els hi ajudin a subsistir el dia a dia, pujant les pensions. "Però amb les eleccions no s'està segur, diu Justa, mai es sap si anirem cap a millor o a pitjor".

‘Jo no hi entenc molt de política, però sí que es promet molt i es fa molt poc’
Per la Loli, el més important és que hi hagi un canvi. Les eleccions, segons aquesta dona de 54 anys, són una eina que ens permet veure com ho fa cada partit i en aquestes ha apostat pel PSC, ja que creu que "hem de valorar una mica més i veure què passa". Tot i això, reconeix que "Maragall no m'acaba de convèncer", però és el partit que mira més pels treballadors. "Surti qui surti, que s'estigui més pel poble, solucioni el treball i les pensions de la gent gran i no es dediqui només a uns quants". Molt ferma amb les seves idees, acaba expressant el que al final molts ripolletencs coneixen sobre la política: "es promet molt i després es fa molt poc”.