Partit Socialista de Catalunya
En opinió dels socialistes, les del 2003 "no es diferencien gaire" de les d'ara fa quatre anys. Rosa Maria Martín defensa la mateixa tesis que el Maragall, que és que "el PSC ha tornat a ser el partit més votat, encara que això no es correspongui amb els escons". En aquest sentit Martín opina que "urgeix la reforma de la llei electoral perquè els ciutadans no entenen que el partit més votat no sigui el que tingui més representació". Martín creu que "el pacte ideal seria PSC, ERC i ICV". En opinió de la portaveu socialista si ERC acaba pactant amb CiU "serà complicat amb l'actual mapa polític tenint en compte que en moltes institucions, com consells comarcals i diputació, governen ERC i PSC".

 

 

Convergència i Unió
En opinió de Fandos, “està clar que la població ha preferit votar el nacionalisme una mica més radical, que no pas el de CiU”. Segons CiU, el missatge és molt clar “volen un nacionalisme que es marqui més fites de les que hem aconseguit nosaltres”.
En Pasqual Maragall, segons els convergents, li toca “agafar la retirada”, el seu “discurs ha estat pobre i no els ha ajudat gens la col·laboració de Madrid”. CiU considera “lògic que la presidència sigui per nosaltres” però a partir d’aquí “està tot obert”. El que sí tenen clar els convergents és que “el nostre partit buscarà el més productiu per Catalunya”.

 

 

Partit Popular de Catalunya
Si alguna cosa té clara en Pere Calviño és que en aquestes eleccions hi ha hagut “dos grans perdedors” que són el PSC i CiU. Per en Calviño els socialistes no deixen d’acumular “fracassos”, ja que considera que “van fracassar a les municipals i a la Comunitat de Madrid”. En canvi, el Partit Popular “ha pujat perquè és un partit que dóna centralitat, moderació i estabilitat”. A Ripollet el Partit Popular és la tercera força política i ha augmentat el número de votants, cosa que “valorem molt positivament i agraïm la confiança que han dipositat amb nosaltres els ripolletencs”

 

 

 

Esquerra Republicana de Catalunya
En opinió de Lourdes Serra, l’èxit d’aquesta formació s’explica perquè “la gent ha cregut en el nostremissatge, el que hem ofert és il·lusió per aconseguir un país diferent”. Serra critica el “joc brut de PSC i CiU” que han utilitzat “l’equidistància d’ERC per castigar-la”. Sobre els pactes, Serra opina que “el que ara prima són els interessos del nostre país i no dels partits, ERC ha deixat molt clar el que vol i ara hem de fer un pas valent”. Una de les prioritats d’ERC és la reforma de l’estatut, “a veure si és cert que el PSC posa l’interés del país per sobre del partit”.

 

 

Iniciativa per Catalunya Verds
La valoració de Zedjaoui “és positiva perquè hem passat de cinc a nou diputats”. IC opina que “es consolida un espai que és l’espai de les esquerres”, i d’altra banda, aquestes eleccions marquen el “el principi del final del bipartidisme”. La portaveu d’Iniciativa també considera que a Catalunya a partir d’ara “s’està imposant la cultura de pactes”. I precisament sobre aquest últim punt, qui pactarà amb qui, Zedjaoui opina que “una cosa és el que es desitja i l’altra és el que es faci”. El que està clar és el que vol Iniciativa, que és un govern d’esquerres. I si finalment acaben governant PSC i CiU, Zedjaoui creu que serà “per la pressió dels podersos i de Madrid”.