“Amb la fotografia pots guardar tot allò que veus i t’agrada”

Aquest cap de setmana se sabrà qui és el guanyador del concurs de fotografia Santiago Piñol, que patrocina el PMCiJ i la Comissió de Festes de la Tardor. Piñol ha copsat moltes Festes de la Tardor i molts instants de Ripollet. És innegable que els seus ulls, de mirada curiosa, han captat moltes coses. I ell se les ha volgut emportar a casa. D’aquí la seva afició a la fotografia, el desig de poder guardar tot allò que li agrada. Un fotògraf que ha conegut molta història d’aquest art, que ha passat de la màquina en la que el qui estava darrera havia de tenir molta perícia per saber la llum, les distàncies, i com enfocar, al Photoshop, és a dir, a poder manipular les fotos i treure i posar tot allò que no ens agradi.

-Revista de Ripollet: Com va començar la seva afició per la fotografia?
-Santiago Piñol: De jovenet jo anava molt a la muntanya i veia coses que m’agradaven molt i em sabia greu no poder-me les emportar a casa. Així vaig començar als 16 anys a aficionar-me a la fotografia
-RdR.: Així va començar fent fotografies sobre la natura?
-S.P.: De la muntanya, dels paisatges, a vegades d’algun poble i d’aquells indrets que m’agradaven.
-RdR: I en va aprendre sol a fer fotografies?
-S.P: Tenia un oncle que li agradava molt i ell em va regalar la meva primera càmera que era una Kodak. Això era quan vivia a la Conca de Barberà, després vaig venir a Ripollet i vaig estar un temps sense fer fotografies. Però hi vaig tornar, quan vaig anar descobrint Sant Llorenç i altres indrets.
-RdR: I com van anar evolucionat les seves fotografies?
-S.P: Et vas fent gran i vas perdent algunes facultats físiques. Jo abans escalava, feia alpinisme, i esquí, encara que això últim no gaire perquè era molt car. El meu fill es va apuntar a l’Agrupació Foto Cine Cerdanyola-Ripollet i jo el vaig seguir. Llavors em vaig anar relacionant més amb el món exclusiu de la fotografia, i vaig anar retratant models, ambients... Però també continuava fent natura, per exemple, vaig fer una exposició de més de 200 flors que va agradar molt.
-RdR: Per què la fotografia?
-S.P: Perquè pots expressar moltes coses i perquè així pots guardar també moltes coses.
-RdR: Com va començar a col·laborar amb les Festes de la Tardor?
-S.P: Em van demanar què podia fer, i vaig fer una exposició, l’any 1981, de retrats de persones, que és el que més li agrada a la gent. Perquè quan fas una exposició has de tenir en compte què és el que li agrada veure a la gent. Així l’aniran a veure
-RdR: Què fa falta per ser un bon totògraf?
-S.P: Les fotografies han de dir algo. Has de ser un bon observador. Sempre has d’estar atent a l’expressió de les persones, per saber si t’enganyen, què et volen dir o si et deixen de dir algo. I també has de pensar amb qui mirarà la fotografia i tenir clar què és el que vols ensenyar als altres. Has d’enfocar allò al que li vols donar una prioritat. Per exemple, en una model, els ulls, els llavis, allò que vols destacar, enfocar-ho bé, que sigui ben nítid.
-RdR: I això no és manipulació?
-S.P: No, simplement, ensenyes allò que vols ensenyar, poder sí que el que fas és revelar una mica de tu mateix.
-RdR: Quantes fotografies ha fet al llarg de la seva vida?
-S.P: Són incontables.
-RdR: I en té alguna de predilecte?
-S.P: L’important és que les fotografies les facis amb il·lusió i amb ganes, tindrà o no valor, però en aquell moment tu has retratat algo que t’agradava.
-RdR: I vostè què pensa quan veu les fotografies que ha fet?
-S.P: Doncs son records, m’en recordo del que havia fet. Et recorda moments passats, em vec a mi mateix, i penso, com han passat els anys i com ha passat el temps també per el barri. Per exemple, ara hi ha un munt de pisos aquí davant de casa i abans hi havia una porta de fusta i el carro del Fargas que repartia ciment.
-RdR: Quina seria la fotografia que representaria el barri de Pont Vell?
-S.P: Amb una sola no es pot reflectir tot el barri perquè hi ha moltes coses, bones i dolentes. Hauria de ser un conjunt de coses, hauria de ser una fotografia de les botigues per on més circula la gent, les botigues de flors, la llibreria on la gent va a comprar el diari. Una fotografia és molt difícil perquè hi ha molta gent i molts caràcters.

Santiago Piñol,
fotògraf de Ripollet

“De jovenet jo anava a la muntanya,
m’agradava el que veia i volia emportar-m’ho a casa”

“Quan fas una exposició has de tenir en compte què és el que li agrada a la gent”