Davant de les properes eleccions del 16 de novembre m’he trobat conciutadans que em plantegen els seus dubtes. Diuen ser gent d’esquerra, que vol un canvi, però que estan descontents amb certes polítiques i actuacions que ha dut a terme el PSC. Es una característica de la gent d’esquerra tenir una actitud crítica i això es bo; precisament per això ens qüestionem les injustícies del món on vivim. En canvi podem veure com l’electorat de dretes mai té aquest nivell d’exigència cap al seus representants perquè sap molt bé que per sobre de tot cal defensar els seus interessos. Per la gent d’esquerra, el perill està en que aquest esperit crític s’acabi girant no tant en contra els seus representants com en contra les mateixes polítiques de progrés. Seria suïcida per l’esquerra que l’esperit crític dels seus votants acabés donant el govern a la dreta. Això és el que va passar a les últimes eleccions franceses. Allà, un govern de l’esquerra plural que havia fet una política progressista va perdre el poder precisament per l’actitud d’una certa esquerra que per marcar distàncies no va recolzar la candidatura de Lionel Jospin. I els principals perjudicats no han estat els polítics d’esquerra sinó els sectors populars de la societat francesa. Per això crec que de cara a les properes eleccions és important tenir molt clar què ens hi juguem. Hi pot haver gent que no estigui d’acord amb la política del PSC en un determinat tema o en un determinat municipi, però el que es tracta ara és de veure si per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya serà millor tenir com a president Maragall o Mas. No és gens estrany que el que realment preocupa als defensors d’una visió centralista d’Espanya sigui Maragall i la seva proposta d’una Espanya plural i que per això s’hagi convertit en el centre dels atacs del govern del PP. A més a més, Maragall vé avalat per una política concreta des de l’Ajuntament de Barcelona on ha dirigit un govern plural d’esquerres que ha impulsat la ciutat, a l’hora que ha fet una clara aposta per aquells barris i sectors de la ciutat més desafavorits. Es per això, per a que ara pugui generalitzar-se a tot Catalunya aquesta política que Maragall ha fet a Barcelona, que crec que cal donar una oportunitat al canvi. I això només serà possible si Maragall obté un clar recolzament popular en les eleccions i si en el Parlament hi ha una majoria de diputats que s’hagin compromès amb la seva elecció com a president. I aquest objectiu només es podrà aconseguir amb una forta votació per a la candidatura que encapçala Maragall. Em sembla que és una oportunitat que no ens podem deixar perdre.

Jordi Casanova i Roca