“Tenen prohibit saber el que passa a fora, no els pots dir res”

Possiblement és un dels catalans que més malament s’ho passa els dilluns a la nit. Pateix i molt. I és que la seva nòvia setmana sí, setmana no està a la corda fluixa. És la Sònia Poblet, que ha de passar molt sovint pel via crucis de les nominacions. La Sònia porta anys intentant guanyar-se la vida en allò que més li agrada, la música i el teatre. L’any passat ja va intentar entrar a ‘Operación Triunfo’, però en aquella edició hi havia límit d’edat. Aquest any ha superat a milers i milers d’aspirants i ha pogut entrar finalment a la famosa i televisiva acadèmia. A Cerdanyola i Ripollet té grup de suport. Els dilluns a la nit a l’Ateneu de la ciutat veïna es congreguen tots els seus fans per animar-la. En Xavier, però, el passat dilluns era al plató. I allà encara s’ho va passar més malament. Tampoc va poder parlar amb ella, només es poden comunicar amb el llenguatge gestual. Diu que ja és amic de molts dels familiars dels concursants. I és que l’angoixa uneix.

-Revista de Ripollet: Vas patir molt el passat dilluns?
-Xavier Raduà: Sí, perquè era al plató, i al plató encara pateixo més que a casa. A més, la vaig veure però no podia parlar amb ella, només em podia comunicar amb el llenguatge gestual.
-RdR.: Però des que va entrar a l’Acadèmica, ara ja fa més d’un mes, suposo que alguna vegada hauràs pogut parlar amb ella?
-X.R.: La vaig anar a veure ara fa tres setmanes, el dissabte. Jo estava molt nerviós perquè les càmares em tallen molt. A més no paraven de moure’s (les càmares).
-RdR.: I abans d’entrar algú et va donar alguna consigna sobre el que podies dir i el que no?
-X.R.: Sí, t’agafen i et diuen que no pots dir res de l’exterior, perquè ells tenen prohibit saber què passa a fora. Per tant, no els pots dir res sobre tota la gent que els està donant suport. Només els pots parlar de tu, de com estàs, però res de l’exterior.
-RdR: I això no frustra?
-X.R: Quan entres amb la mirada ja et pots dir moltes coses. Però només tens un quart d’hora. Preguntes com està.
-RdR.: I com està, com porta les nominacions?
-X.R: Bé, perquè ja està acostumada a que la nominin. La primera vegada ho va passar molt malament, però després ja s’ho ha agafat millor.
-RdR: I com encara les pròximes setmanes?
-X.R: Cada vegada és més difícil perquè són menys concursants, no sé quan més podrà durar.
-RdR: I com us imagineu el després? Creus que l’experiència de l’OT la podrà ajudar a guanyar-se la vida en el camp de la música?
-X.R: Aquest món és molt difícil però crec que alguna cosa podrà sortir.
-RdR: La Sònia, però, ja porta anys lluitant per obrir-se un camí...
-X.R: Sí, ja porta vuit o nou anys lluitant. Va començar a l’esbart, després el teatre i ara ja porta anys en una orquestra. Li agrada molt el teatre musical, aquest món li encanta.
-RdR: La Sònia és una de les concursants més grans. Com porta la diferència d’edat amb la resta de concursants?
-X.R.: Es porta molt bé amb tothom, la diferència d’edat no es nota perquè ella és molt oberta i extrovertida.
-RdR: I com es sobreviu a tantes nominacions?
-X.R: De moment tenim sort. Però a mi em sap greu que ella es vegi en aquesta situació cada setmana, perquè sembla que tot el treball que ha fet no serveixi de res. Però ara ho porta bé, s’ho ha d’agafar bé perquè no es pot enfonsar.
-RdR: I creus que s’aprèn a l’acadèmia, veus una evolució?
-X.R: Ella diu que a l’escenari no se sent ella. Que amb l’orquestra ho feia d’una altra manera, suposo que és la tele o la gent.
-RdR: I com és vist des del mateix plató?
-X.R: A mi em va impresionar molt. Pel so, perquè veus a tothom corrent amunt i avall... és espectacular.
-RdR: I amb els familiars dels altres concursants hi teniu relació?
-X.R: Ens portem molt bé, fas amistats. L’altre dia ens vam quedar amb el germà d’un dels expulsats esperant que sortís. Tots estem neguitosos, suposo que això uneix.

Xavier Raduà, nòvio de la Sònia Poblet d’Operación Triunfo

“La vaig anar a veure ara fa tres setmanes, jo estava molt nerviós perquè les càmares em tallen bastant”

Ja porta vuit o nou anys lluitant, va començar a l’esbart, després el teatre i
l’orquestra”