La unió fa la força. Aquesta és la base amb que un centenar de veïns afectats d’asbestosi han proposat fundar una associació que els permeti encarar-se a l’Estat. Reclamen que Sanitat i Justícia els escolti com a malalts que són. Durant gairebé un segle, molts veïns de Cerdanyola i Ripollet van trobar feina a l’Uralita, una empresa que utilitzava l’amiant per la seva producció. Les partícules d’aquest ‘verí’ s’han incrustat de per vida als pulmons de molts d’aquells i aquelles que abnegadament i sense cap protecció van dedicar hores i hores de la seva joventut a fabricar les populars planxes d’Uralita, i canonades i...el que han tret són els pulmons podrits, els alvèols i la pleura secs i dolors i tos de per vida. No té cura, és com una cadena perpètua que pot acabar en pena de mort. Del volum de gent que deu estar malalta per culpa de l’Uralita i que ha demanat danys i perjudicis, només un ha eixit exitós de la batalla judicial. La resta han hagut d’abaixar el cap i resignar-se.
Per aquesta raó, animem a tots els afectats a que s’uneixin, perquè una sola veu, però potent, és el millor megàfon per la sordesa de la judicatura i l’administració. Celebrem també que surtin a la llum testimonis com el de l’escultor Salvador Mañosa, que porta 58 anys suportant una vida limitada per la malaltia. Per això, us convidem a que visiteu l’escultura que ha dedicat a tots els afectats “embarassats de mort” i que ha quedat instal·lada a la Carretera de Barcelona, just on centenars de treballadors cada dia s’hi van deixar els pulmons durant molts anys.
Per cert, Uralita ha lliurat no fa gaire uns premis “d’Obra Civil i Medi Ambient”. Ironies de la vida.

Alir

alir@ripollet.vilaweb.com