|
|
|
“Vaig treballar a la Uralita 38 anys, des de 1965 fins a
1997, quan la van tancar. |
José Izquierdo |
| “Vaig treballar a la fàbrica de les balletes (també pertanyia a la Uralita) durant 3 anys i la meva germana durant 15. Allà manipulàvem plaques d'amiant. Quan vaig entrar només tenia 20 anys i no se sabia res sobre l'amiant ni l'asbestosi. Vaig plegar perquè tenia molèsties, mals de cap, i havia d'agafar la baixa molt sovint. Jo pensava que era culpa meva i per això vaig marxar. La meva germana va continuar treballant i va morir a la dècada dels 60 de càncer de pleura. Ningú ens va dir que el càncer se'l va provocar l'amiant però estem segurs que va ser això. Si ens ho haguéssim dit hauríem pres algun tipus de mesura. Quan van aparèixer els primers casos ningú deia res perquè tenien por, com ara, que no volen dir res sobre la incineradora de Montcada. Jo no estic bé, els metges busquen però no troben res. Cada any em fan anàlisi i diuen que tinc una proteïna alterada. Em fan anar a oncologia, però no treuen res en clar. Tinc la sospita i la por que potser tinc asbestosi. |
Margarita Ustrell |
| "Només
tenia 14 anys quan vaig entrar a l'Uralita. Hi vaig treballar 4 anys.
Havia de netejar els vagons que estaven plens d'amiant. No em trobava malament,
quan vaig fer-me més gran m'ofegava una mica a les pujades, però
no li vaig donar importància. Al 1997 vaig agafar pneumònia
i llavors em van descobrir que tenia asbestosi. El metge que em va tractar
es va preocupar molt per mi, em va dir que s'havia de lluitar contra l'empresa.
Em va donar tota la documentació necessària i vaig anar al
col·lectiu Ronda. L'advocat ho va fer molt bé i va aconseguir
que em reconeguessin la malaltia laboral. Va ser el primer cas que va guanyar.
Crec que és necessari que els malalts reclamin, per això fer
una associació d'afectats és una bona idea, si hi ha més
gent faran més força." |
Jaume Pla |
|
“No vaig estar gaire temps treballant a l’Uralita perquè
m’asfixiava. El que era metge de l’empresa llavors era el meu
veí i el coneixia des de feia temps. Li vaig explicar què
em passava i em va dir que més val que plegués d’allà
i li vaig fer cas. Després uns anys vaig haver de fer-me unes radiografies i el metge em va preguntar que si havia tingut alguna malaltia pulmonar. No li vaig fer cas i a l’any següent vaig tornar a anar al metge per una revisió i em va preguntar que si havia treballat a alguna fàbrica de pols de talc o de ciment. Li vaig dir que vaig treballar a l’Uralita. Em van dir que tenia asbestosi. Després de remoure molts papers el Tribunal Mèdic em va rebutjar la tramitació de la malaltia laboral. I jo sé que tinc asbestosi. Crec que és una situació injusta”. |
Encarnació Mondragó |
|
"No estic segur de si tinc asbestosi o no. És molt possible
perquè hi vaig estar treballant durant 25 anys i he passat per gairebé
tots els llocs de treball. Quan vaig entrar a l'Uralita no portàvem cap tipus de protecció, ni tan sols els de fabricació manual. Al poc temps d'estar treballant van aparèixer els primers casos de gent que tenia els símptomes de l'asbestosi, però no es feia gaire cas, fins que els treballadors vam prendre consciència del problema i vam demanar que es prenguessin mesures de seguretat. Des de llavors ja portàvem protecció i ens feien inspeccions mèdiques anuals. No tinc els símptomes que tenen altres malalts, però mai se sap perquè això pot sortir en qualsevol moment. He tingut companys que sí tenen asbestosi i ho han passat malament." |
Pedro Buitrago |