Des del carrer del sol: Promeses, Història i Neguits
Llegia fa poc que
en Pasqual Maragall projectava una imatge de Catalunya que des de certs
àmbits de l’estat espanyol s’entenia com a molesta,
distorsionada, equívoca i no fidel a la realitat. I era en referència
a la postura contrària al Pla Hidrològic Nacional (PHN)
del PSC-PSOE. “Catalunya ha destacado siempre por ser un pueblo
solidario y de acogida”, deia el mateix article. Doncs si. Del
que no es desprèn, però, que Catalunya hagi de sotmetre’s
a les necessitats creades per projectes (més o menys respectuosos
amb el consum d’aigua) de diferents punts de l’estat espanyol.
Sens dubte, el PHN i el transvasament d’aigua del riu Ebre s’ha
convertit en una arma electoral de les properes eleccions catalanes.
No sé ben bé quina figura resulta o vol ser més
incòmode a Madrid, si l’honorable president Pujol, el nou
candidat convergent Mas o Pasqual Maragall. Sembla que el procés
tradicional d’animadversió cap als líders nacionalistes
(en aquest cas, l’incòmode Pujol) s’ha invertit i
ara és un partit amb estructura a Madrid i delegació a
Catalunya el que resulta més fumut. Federalismes i promeses contra
el PHN al marge, a casa nostra ja sabem el que valen les promeses socialistes.
No s’entengui però l’escrit com a alabança
dels 20 anys de pujolisme i govern convergent, i encara menys quan el
seu nou candidat no demostra ni el 0’7% de l’esperit de
neguit i incomoditat que Pujol podia despertar a Madrid. Que no ens
enredin i... salvem lo riu!
Alir