“El Vallès té el rècord mundial de càncer de pulmó”

Durant dècades, les poblacions de Ripollet i Cerdanyola van conviure amb una substància altament tòxica: l’amiant. Centenars de famílies, que es guanyaven la vida a la famosa Uralita, manipulaven diariament aquest verí, sense saber que era mortal. Les conseqüències són terribles, el Vallès té, segons Mañosa, el record mundial de càncer de pulmó. Ara aquest escultor, que també té la malaltia, ha decidit utilitzar l’art com a denúncia i lluitar per aconseguir crear la suficient alarma social perquè les coses canviïn. Espanya és un dels únics països on encara no està prohibit l’amiant.

Revista de Ripollet: Per què una escultura dedicada a l’Uralita i al mal que ha fet l’amiant entre la població?
Salvador Mañosa: 1945, el cuarto del mig d’aquesta casa, vaig néixer. I el primer que vec és l’Uralita. De petit, jugava amb l’amiant, ens hi revolcàvem, ens el tiràvem a la cara...Una substància que no és només altament perillosa, sinó que mata. Ara els treballadors de la fàbrica, el que en diuen els malalts actius perquè treballaven en contacte directe amb l’amiant, tenen dret a recórre davant la justícia. Però quan arriben al Tribunal Suprem, els tomben. És il·lògic i és inhumà. El govern no ha reconegut encara que l’uralita ha contaminat el Vallès. 39 metges , el cap visible és el doctor Tarrès, afirmen que el Vallès té el rècord mundial de càncer de pulmó.
RdR: I amb l’escultura què creu que aconseguirà?
S.M.: Fa dos anys un treballador va guanyar per primera vegada a l’uralita. El de Jaume Pla és l’únic cas d’un extreballador que guanyar un plet contra l’Uralita. Ell em va dir que anés amb els advocats que l’havien atès. Però em van dir que no tenia res a fer, perquè l’estat no reconeix als malalts passius, aquells afectats per veïnatge. I així doncs l’únic que em queda és el dret al pataleo. I per això aquesta escultura.
RdR: Creu que amb aquesta escultura obtindrà el suficient ressó perquè més treballadors guanyin a l’Uralita?
S.M.: Ahir a la nit vaig saber que una nena de 13 anys de Barberà del Vallès havia mort d’asbestosi. Hem de crear una alarma mundial perquè l’amiant que està prohibit en molts llocs del món, també es prohibeixi a Espanya. L’amiant és indestructible. Quan em mori, vull que portin les meves cendres als despatxos dels directius de l’Uralita i els hi tirin a la cara. Ara a Barberà hi ha una empresa que treballa amb amiant, amb 37 treballadors, que pateixen d’asbestosi. És necessari crear una alarma social. Vull que aquí a Espanya l’amiant també es prohibeixi.
RdR: Fins fa poc no es parlava d’aquesta malaltia. Molt poca gent sabia que existia i desconeixia que l’amiant fos tan perillós...
S.M.: Jo quan era petit era calla, no diguis res, no et passa res... Perquè no hi havia una altra opció de treball. Les úniques alternatives era el camp o l’uralita. No podies dir res perquè et podies quedar sense feina. Però ara s’està informant i hi ha un grup, a més tinc el recolzament de l’Ajuntament tant de Cerdanyola com de Ripollet. Aquesta vergonya l’hem perduda. Ara hi ha una estructura que pot crear aquesta alarma. Volem crear una associació. Cerdanyola i Ripollet estem prenyats d’amiant, tones i tones d’amiant que estan enterrats.
RdR: Vostè és un dels afectats per aquesta malaltia. Com és conviure amb l’asbestosi?
S.M.: No pots anar a la discoteca, no pots fumar..Haig d’estar ben allunyat de tot el que sigui un aire viciós. Tots els meus amics i familiars estem en les mateixes condicions. A mi m’ha atormentat tota la vida. Perquè ets un nen, t’agrada corre, i corres, però et canses. I què li passa aquest nen? Aquest nen vol jugar a hockey. I l’entrenador em deia tu de porter, perquè si jugava en una altra posició m’havia d’anar a seure perquè no podia. Sort que em dedico a l’escultura. Als 22 anys vaig fer el servei militar i em deien ¿què coño te pasa? Com que si no desfilaves no podies anar a casa de permís, jo aguantava com podia, blanc, allà dret. Quan la meva filla em deia d’anar nedant fins la boia, jo no podia. Ni podia nedar sota l’aigua. Fins que un dia, un metge, acabat de sortir de l’universitat, em va preguntar d’on era, i jo li vaig dir de Cerdanyola, i em va dir, li llançaré un farol, vostè té asbestosi. Al Clínic em van fer totes les anàlisis i m’ho van confirmar. Els meus expedients clínics han desaparegut com molts d’altres. Fa tres anys em van tallar un dit, però no hi ha cap anastesista de l’estat espanyol que vulgui anestesiar-me. Va ser una operació de quatre hores en viu.
RdR: Per què el nom, “Gràcies Uralita per prenyar-nos d’amiant”?
S.M.: Perquè tot el poble està farcit, prenyat d’amiant. L’amiant funciona igual que una prenyada. Entra la fibra a l’aparell respiratori, i no passa res, tens menys capacitat pulmonar, però al cap d’uns anys estàs malalt. La prenyada té un contacte sexual i al cap de nou mesos estalla amb vida. Els que estem prenyats d’amiant, anem incubant una cosa, que acaba estallant en mort. Hi ha més de 500 persones mortes d’aquí al Vallès per culpa de l’amiant. No contem la nena de l’altra dia. Hi havia 900 treballadors a l’Uralita.

Salvador Mañosa, escultor

“El Vallès té el rècord mundial de càncer de pulmó”