On podem anar de festa?

La Revista ha volgut que dues colles de joves sortissin de “marxa” per Ripollet i expliquéssin la seva experiència. El reportatge és, doncs, la seva visió de la vida nocturna de Ripollet. Per ells hi ha una manca d’opcions i no hi ha diversitat d’ambients.

La nit dels caps de setmana a Ripollet no té fama de ser gaire animada. L'oferta d'oci nocturn a la vila és poc variada i la majoria de gent opta per marxar a Sabadell o Barcelona. Però, i si algú vol sortir un divendres o dissabte a la nit per Ripollet? On pot anar? Quins ambients hi trobarà? Per descobrir-ho, dos grups de joves expliquen la seva experiència del passat cap de setmana.

Divendres 10 d'octubre

Una colla d'entre 19 i 21 anys decideix sortir per Ripollet. Queden per sopar junts i un cop acaben arriba el gran dilema: "On anem?". Aquesta pregunta ronda pels caps dels joves durant gairebé tota la nit, i sembla que no acaba de resoldre's mai.

12.00 h. “Sortim de casa d’una noia, on hem sopat. No teníem calers per sopar a restaurants. Mentre caminem trobem un cotxet de nen partit en dues peces al carrer i una mica més endavant trobem una rata morta a la vorera.
Arribem a la zona de la rambla, hi ha pocs cotxes. Veiem molta gent vestida i maquillada en direcció a l'estació de Cerdanyola.
Quan passa una estona no es veu ningú per la Rambla. Tan sols hi ha ambient quan passem davant de bars i restaurants. La majoria són joves de més de 20 anys. Al parc dels pijos un cotxe intenta fer trompos.”
Després d'observar el panorama, decideixen anar a prendre alguna cosa a un conegut bar que està a prop de la Rambla. Acabaran allà la nit?

12.15 h. “Anem a un pub. A l'entrada hi ha tres nois molt arreglats. Fan una repassada a les noies del grup amb la vista.
Un cop dins el local (on hi ha de gent de 20 a 30 anys) ens fem amb les últimes cadires i ajuntem les últimes tauletes per seure junts. Demanem unes clares. Parlem de la donació de sang quan una amiga ens ensenya que encara duu la tireta. La conversa s'anima. Parlem dels videoclips que fa a una televisió que hi ha penjada a la paret. La meitat de les noies del local van tenyides de ros. En el meu grup no n'hi ha cap així. Voldrà dir alguna cosa? La veritat és que potser som els més joves i els que anem vestits més informals. El local s'omple encara més. Comença a haver-hi gent dreta.”
El local s'omple. Sembla que la gent surt per Ripollet més del que sembla. Com a mínim per fer la primera copa. Però, i després?

01.15 h. “Sortim i ens plantem a la plaça Pere Quart, on esperem una noia que ve de casa. Tres persones del grup deixen anar la frase "jo d'aquí poc marxaré a casa". Tot i aquesta actitud, la conversa encara és animada. Arriba la noia a qui esperàvem. Pel carrer segueix la poca activitat. Xerrant me n'adono que no he pagat la cervesa, pensant que em convidava un noi del grup. He fet un simpa sense voler. Estem animats i riem, però si no proposem alguna cosa ràpidament el fet d'estar quiets i el fred ens pot apalancar i fer que acabem anant a casa.”

La manca d'opcions comença a deixar-se veure. Potser acaben agafant un pel·lícula al videoclub.

01.30 h. “Seguim parlant a la Plaça Pere Quart, i me n'adono que el caixer del videoclub que hi ha al davant està ple de gent. Agafar una pel·lícula representa una alternativa al sortir els caps de setmana amb força èxit entre els ripolletencs.
Anem discutim què farem la resta de la nit. La majoria de propostes són d'anar fora de Ripollet, cosa obligatòria si vols ballar. La frase "què farem ara" comença a repetir-se massa.
No hi ha cap concert al pati del Centre Cultural, que ens podria haver salvat la nit. Crec que n'haurien d'organitzar-ne més. El problema és que s'han de fer a l'aire lliure, i quan comença el fred de tardor ja no és possible fer els concerts. L'alternativa seria fer-los a la sala del Cafetí, però es queda petita per substituir el pati del Centre Cultural.”

Ni pel·lícula, ni concerts al Cafetí. Les alternatives es redueixen i la gent comença a avorrir-se.

La meitat de les noies del local van tenyides de ros. En el meu grup no n’hi ha cap així. Voldrà dir alguna cosa?

01.45 h. "Què farem ara que no sigui quedar-nos al carrer?" "Al parc dels Pinetons només trobaríem cotxes amb els altaveus a tot volum". Tenim dues baixes. Dues noies, avorrides, marxen a dormir a casa. Mentrestant continuem drets en un racó de la plaça, veiem passar un amic que torna de treballar. Ens comenta que hi ha uns amics fent una festa, és una bona perspectiva. Després marxa a casa. La conversa ja no és conjunta i es formen tres grupets amb converses diferents, més calmades i quotidianes. Aquest, per la meva experiència, és el pas previ a disgregar-nos. En aquell moment una de les converses se centra en el fet de viatjar, anar lluny, a l’Índia, sortir, veure món. És curiós, perquè segur que som la generació de Ripollet amb més possibilitats dins del poble de la història de Ripollet i paradoxalment també els que tenim més necessitat de marxar, veure món.”

Davant la inactivitat, sorgeixen converses força transcendentals.

Tenim dues baixes. Dues noies, avorrides, marxen a dormir a casa. Mentrestant continuem drets en un racó de la plaça

02.15 h. Tornem a formar un sol grup i mantenim una única conversa. Ara el tema és el ioga. Mentre xerrem, només se senten els pocs cotxes que passen.”

02.25 h. “Ara parlem de llibres. No sé si és una conversa molt comuna un divendres a la nit, però el cert és que tots hi participem. Tornem després a repassar diverses teories mundials: taitxí, budisme...”

Els temes de conversa s'acaben i les ganes d'estar al carrer també. Finalment no han trobat cap lloc atractiu per sortir. Arriba l'hora d'anar a dormir.

03.00 h. “Ja som a casa.”

Dissabte 11 d’octubre

Els divendres solen ser més tranquils. Els dissabtes a la nit, però, la gent té més ganes d'anar de festa. Un altre grup de joves d'entre 20 i 23 anys vol fer un experiment: passar la nit de dissabte a Ripollet. No estan gaire segurs de trobar res que els agradi, però tot i així accepten el repte.

11.30 h. “Quedem a la rotonda. Mai no hem sortit un dissabte a la nit per Ripollet. Molts joves comencen a aplegar-se al parc dels pijos i al davant del Centre Cultural es concentren uns quants cotxes de la gent que queda allà. De cop un noi del grup llença la pregunta fonamental: On anem primer? Apareixen algunes opcions poc atractives. Discutim sobre la manca d'oferta nocturna a Ripollet. Al final tots arribem a la conclusió que no és només un problema de Ripollet. La majoria de pobles compten amb pocs llocs per sortir i els que hi ha solen tancar a les 3 de la matinada. A més, les persones a les que no els agrada la música comercial, com és el nostre cas, ho tenim una mica negre per trobar un local que ens agradi."
Aquest grup no està gaire animat amb la idea de quedar-se a Ripollet. Potser tenen una idea massa preconcebuda d'allò que es trobaran. La nit, però, és llarga i els prepara algunes sorpreses.
12.00 h. "Mantenim una conversa bastant animada. El parc dels pijos perd gent i els cotxes continuen davant el Centre Cultural. Un grup de nois d'uns 16 anys passeja per la rambla sense saber què fer, igual que nosaltres. Decidim anar a un pub que està al costat de la Rambla, però encara està buit i no passem. Tornem a anar cap a la Rambla. Volem provar una cosa diferent. Decidim arriscar-nos. Anirem a un pub del carrer Magallanes. No tenim ni idea de quin ambient ens trobarem.
12.15 h. "Arribem al pub. Baixem unes escales que porten a una sala fosca amb sofàs i una barra. Només hi ha un parell de persones. Sona una cançó folklòrica. Riem, serà la Pantoja o potser la Martirio? Després de cinc minuts ja no ens fa tanta gràcia. L'ambient comença a fer-se una mica pesat. Decidim marxar."

Ha estat una elecció poc encertada. L'ambient que s'han trobat no és el que busquen. Haurien de passar de sortir i agafar una pel·lícula?

Al bar sona una cançó folklòrica. Riem, serà la Pantoja o potser la Martirio? Després de cinc minuts ja no ens fa tanta gràcia

12.30 h. "Tornem a estar en el punt de partida: la rotonda. El parc dels pijos segueix ocupat per la mateixa gent, els cotxes estan on els havíem deixat i el grup de nois de 16 anys continua fent volts per la rambla. El videoclub de davant està ple de gent. De vegades agafar una pel·lícula és una alternativa, però nosaltres tenim ganes d'anar a ballar. Primer volem prendre alguna cosa i anem al pub del principi. Ara sí que hi ha gent, massa i tot. No trobem cadira i hem d'esperar a que marxi un grup que seia al voltant d'una taula. Durant un moment mirem els videoclips que fan a la televisió que tenim al davant. Acabem les begudes i decidim marxar."
Ja han passat la primera prova. La cosa es complica a l’hora de buscar un lloc per anar a ballar. Les opcions es redueixen molt i els ambients encara més. Aconseguiran acabar la nit a Ripollet?
01.15 h. “La majoria de gent del grup vol marxar de Ripollet ja. No estan disposats a passar-se la nit escoltant el Papi Chulo. Pensem, però, que hem d’acabar allò que hem començat i decidim anar a una discoteca d’aquí. Passem per la Rambla i ens tornem a trobar el grup de nois de 16 anys. Al parc dels pijos segueix el mateix grup de gent. Ara parlen d’anar a Saragossa a la discoteca Coliseum. Aquests estan pitjor que nosaltres. Si triguen molt a decidir-se arribaran a la discoteca a l’hora del tancament.
Arribem a la porta de la discoteca. La veritat és que no estem gaire segurs que ens deixin passar per la roba que portem. El vigilant de la porta li diu, educadament, a un noi del grup que la pròxima vegada que vingui no ha de portar sabatilles esportives. No ens agrada anar a llocs on hagis de vestir d’una determinada manera per poder entrar. Passem. La veritat és que per ser una discoteca petita no està gaire malament. La decoració éstà bé i tothom sembla passar-s’ho bé, tothom menys nosaltres. Després d’una estona decidim que això no és per nosaltres. La Paulina Rubio no ens anima a ballar. Sortim.”

La majoria de gent del grup vol marxar de Ripollet ja

Sembla que aquests joves no s’estaran a Ripollet gaire temps més. No han trobat l’ambient que els agrada. La seva teoria s’ha confirmat. En un lloc on les alternatives per sortir són poques no hi ha oferta per les minories. És hora d’agafar el cotxe.

01.45 h. “Les coses no ens han sortit gaire bé. Almenys hem rigut una mica. La veritat és que tots esperàvem que passés això. No tenim ganes d’agafar el cotxe, però si volem anar fora no tenim cap més opció.”