‘Hi ha gent que no es para a pensar d’on surt la sang’

La sang permet tractar trastorns de coagulació , salvar la vida als accidents, contribuir a la curació de leucèmies, càncer i altres tipus de malalties. És un recurs que no es pot fabricar de manera artificial. La única manera que un malalt pugui rebre una transfusió és que una persona sana doni part de la seva sang. Es calcula que a Catalunya es necessiten 300.000 donacions l'any, però encara s'està lluny d'aconseguir aquesta xifra. Avui hi haurà una unitat mòbil de donació al Centre Cultural per tots els que vulguin col·laborar. L'Enric Blanch ja ho va fer ara dos anys i avui repetirà l'experiència.

-Revista de Ripollet: Quan vas donar sang per primer cop?
-Enric Blanch: Ara fa un any i mig. Tenia 18 anys. Abans ja volia donar però no podia per l'edat. Va ser a Ripollet, en una unitat mòbil de l'Hospital de Sant Pau.
-RdR.: Vas anar per iniciativa pròpia?
-E.B.: Sí, perquè ja feia temps que ho pensava i tenia ganes. Vaig pensar que la sang és molt necessària i hi ha molta demanda, si no hi hagués sang no es podria operar ni tractar moltes malalties i vaig creure que valia la pena participar.
-RdR.: Va acompanyar-te algú?
-E.B.: Sí, vaig trucar un amic meu perquè vingués amb mi. Em va dir que només m'acompanyaria si donaven menjar, i com que sí que en donen va acceptar. Crec que és bo anar amb algú perquè et dóna més confiança, sobretot si és el primer cop.
-RdR.: Algú t'havia explicat la seva experiència com a donant abans?
-E.B.: No, no sabia què havia de fer exactament ni com aniria tot plegat. Només vaig veure un cartell i vaig pensar en anar-hi.
-RdR.: Què em dius dels tòpics com ara marejos o por?
-E.B.: Que no són veritat. Bé, jo sí que tenia una mica de por, perquè era el primer cop, però el tracte va ser bo, no és perillós i ho tenen tot molt controlat. Primer comproven que no tinguis anèmia, després et fan omplir un formulari per veure si acompleixes tots els requisits, que són bastants, i després t'estires en un llit i et punxen per treure't la sang. De tant en tant ve una infermera per veure com estava.
-RdR.: És a dir, que no vau tenir cap problema.
-E.B.: No, tot va anar bé, després vaig anar-me al cinema, em trobava com sempre. No sents res d'especial, l'únic és la punxada, però només és un moment.
-RdR.: I el teu amic va poder berenar?
-E.B.: Sí, al final et donen alguna cosa per veure i menjar. Per recuperar forces!
-RdR.: Després de la teva experiència, la teva família també es va animar a donar?
-E.B.: No, només ho he fet jo. Quan vaig explicar que havia donat la meva àvia es va espantar molt, pensava que m'havien tret molta sang i que cauria rodó. Però no passa res d'això. No arriben a treure't ni mig litre, que és la quantitat que el cos té de reserva. En realitat no perds sang i el teu cos comença a generar reserves bastant més tard del moment de donar.
-RdR.: Els teus amics també es van espantar?
-E.B.: No, els vaig explicar com havia anat tot i els hi va semblar bé, fins i tot va haver-hi una noia que es va animar a donar l'any següent.
-RdR.: Et mantens informat sobre les diferents campanyes que es fan?
-E.B.: Sí, perquè un cop has donat per primer cop arxiven les teves dades i t'envien cartes en les que t'informen sobre les diferents campanyes de donació. A més, quan dones t'envien una altra carta on et diuen el teu grup sanguini, jo sóc A positiu, si tens la Sida, anèmia, etc. Per sort jo estava bé de tot.
-RdR.: És a dir, que controlen que la teva sang estigui en bon estat.
-E.B.: Exacte, són molt rigorosos amb la sang que reben, perquè de la seva qualitat depèn la vida de moltes persones. La gent no s'ha de preocupar si li fan una transfusió perquè hi ha professionals que vetllen perquè la sang estigui bé.
-RdR.: Què li diries a la gent que no vol donar?
-E.B.: Que ho facin perquè és molt important, que no val diners, que no tinguin por perquè en realitat et treuen molt poca sang i no fa mal. Haurien de pensar què passaria si no hi hagués reserves de sang, molta gent moriria per una cosa que no ens costa res de donar. Algunes persones tenen por perquè han sentit històries sobre gent que ha agafat malalties donant sang o amb una transfusió, però això no passa ara perquè hi ha molts controls.
-RdR.: Catalunya està a la cua d'Europa pel que fa a les donacions de sang, per què creus que es dóna aquest fet?
-E.B.: Potser perquè no hi ha suficient consciència sobre aquest tema. Hi ha gent que no es para a pensar d'on surt la sang que es fa servir per les transfusions, potser pensen que la fabriquen. Però avui dia això no és així.
-RdR.: Avui també en donaràs?
-E.B.: Sí, hi aniré amb una amiga.

Enric Blanch, donant de sang

“Són molt rigorosos amb la sang que reben, perquè de la seva qualitat depèn la vida de les persones”