Des de fa uns anys, s'ha creat un curiós costum que ja forma part del nostre paisatge quotidià. Són els cartells-fulls-pancartes-pasquins que abunden al nostre voltant anunciant casaments. No sabem si són els efluvis de l'amor o els beneficis que implica pagar una hipoteca amb tots els papers matrimonials en regla, però el cas és que la gent es casa. I tant que es casa! I no només de forma íntima i familiar, sinó que ho fan extensiu a veïns coneguts i desconeguts. Així portals, senyals de trànsit, marquesines d'autobusos i fanals es converteixen en improvisats plafons d'anuncis on se'ns comunica que es casen el Rafa i la Mari, o l'Antonio i la Sandra, o el Toni i la Marga...i, a més, ens recomanen que si els veiem, els felicitem. I què més! Si encara no sé quina cara fa el meu veí de l'àtic, ara m'hauré de fixar si em creuo pel carrer amb els benaurats nuvis! Habitualment aquest tipus d'anuncis improvisats són idea dels amics, trempats ells, que creuen que així fan una gràcia i fan pujar els colors a l'afortunada parella en veure's retratada per tot el poble i rodalies. I sí que fan pujar els colors, però a la resta de conciutadans que hem de suportar la 'simpàtica' broma d'aquests amics aspirants a humoristes. La fotografia, a més ridícula millor, i si, a més, la fem acompanyar per frases suposadament enginyoses com 'el fulanet i la menganeta es casaran i també la cagaran' o 'si els veus, dóna'ls el condol', vénen ganes de fuetejar l'autor del panegíric. I ja no parlem d'aquells que es dediquen a penjar cartells per les carreteres indicant on es casa la parella en qüestió, a l'estil del programa aquell de 'Siga la flecha'... Què se n'ha fet dels tradicionals plànols que es donaven als convidats juntament amb la invitació del casament? I el pitjor de tot és que els cartellets acostumen a quedar-se penjats in secula seculorum, fins que cauen de podrits.

Alir

alir@ripollet.vilaweb.com