Des de fa uns mesos els plens municipals congreguen un gran nombre de públic. És positiu que els ciutadans i ciutadanes de Ripollet s'interessin per la política local i vulguin ser espectadors de primera mà de les decisions que prenen els seus representants al govern. L'únic problema és que la sala de plens té un aforament limitat, en concret de 80 persones, i això fa que molts s'hagin de quedar fora. Aquest fet pot molestar i ha despertat les crítiques de molts veïns. En el darrer ple, però, el problema va arribar molt més lluny. Una periodista de la Revista de Ripollet va voler accedir a la sala de plens 25 minuts després que comencés. La resposta dels dos policies locals que custodiaven la porta va ser que no podia passar perquè estava ple. Curiosament, la fila reservada a la premsa estava ocupada, en part, per persones que no eren periodistes. Després d'insistir molt, es va presentar a la porta un cap de la policia local, el qual no va voler dialogar ni escoltar les explicacions de la treballadora de la Revista. El seu discurs estava ben preparat: "La sala està plena i ja hi ha una altra persona de la Revista, la feina que tu has de fer ja la fa la teva companya”. Un cop donats els seus "arguments", l'agent va tornar a pujar. La periodista va exigir parlar amb els organitzadors del ple, però els agents es negaven a posar-se en contacte amb ells. Davant la impassivitat dels policies, la periodista va haver de trucar per telèfon a la cap de premsa de l'Ajuntament de Ripollet, la qual intentava fer unes gestions perquè la periodista pogués passar. En aquell moment, un home abandonava la sala de plens i va ser llavors quan la treballadora va poder entrar. Entenem que hi hagi un aforament limitat. El que no es pot permetre és que impedeixin que un professional de la comunicació pugui treballar. Per què serveix, doncs, l'espai reservat per la premsa? Ripollet té dret a ser informat i des de la Revista de Ripollet treballem perquè això sigui així. Només demanem que ens deixin fer la nostra feina.