Des del carrer del sol: Vacances
Arriben les vacances. Des del carrer del Sol enviem a Ripollet aquest darrer número fins a l’especial de Festa Major. Qui més qui menys ja està apunt de plegar o albira l’arribada del parèntesi estival. Tot un clàssic, i més quan ens passem 11 mesos treballant més del que caldria (que no menys del que cal per viure, i encara sort perquè hi ha gent pitjor...). Així ens cremem per mantenir-nos en un dia a dia frenètic, exigent, delimitat i poc saludable: ordinadors, telèfons, cites, hores, minuts, activitats i competència. Al capdavall acaba el dia i tot allò que s’ha fet per poder tancar la persiana vital no ens ha permès gaudir el temps que hem tinguda oberta la paradeta. Tant per tant, ens ho podríem plantejar, oi? Doncs no, que per això ja hi ha les vacances. Si l’estiu podia ser un laboratori on repensar la nostra quotidianitat i posar en pràctica algunes alternatives, el mes de vacances el dediquem a emigrar massivament defugint aquest “agobio” . Uns a la muntanya i altres a la platja. “A desconectar”. Més del que hem estat tot l’any? “A descansar”. D’acord, passi si l’error ha estat un any mal previst i hem de dedicar les vacances a recuperar-nos d’un gran esforç. Ara bé, si la planificació de la nostra quotidianitat no ha estat errònia sinó adoptada, assimilada i reproduïda, potser que ens ho tornem a pensar!! Perquè, i ara ja no val l’argument de “per això hi són les vacances”, sembla ser que per molts anys les vacances perden contra la feina per 11 a 1 mesos: estarem tota la vida igual, doncs!!! De fet, tan sols volia emplaçar-vos a redescubrir Ripollet a l’agost, parlar amb el veí i recuperar el temps perdut o invertir-lo en quelcom que ens interessa i volem resoldre sense esperar al setembre. He sentit la necessitat, però, d’ampliar el convit amb la introducció que l’acompanya. Bones vacances i bona Festa Major, sigui com sigui.
Alir