“Som tot noies perquè els nois tenen por i prefereixen el futbol”

Aquesta és una entrevista col·lectiva perquè en el món casteller no hi ha protagonistes individuals. I és que el castell és una construcció humana possible gràcies a un munt de persones. Algunes d'elles, molt i molt joves, com és el cas de la Camila González, de 9 anys, la Judith García, de 5 anys, la Cristina Martí, de 9 anys, la Sara Metzger, de 8 anys, l'Iris Muñoz, de 13 anys, l'Anna Pijoan, de 10 anys, l’Helena i la Miriam. Elles són les que arriben més amunt, són els dosos -arriben a l'últim pis del tronc del castell agafats entre ells i són l'inici de la culminació del castell- i les enxenetes -culmina el castell-. En tota la història dels Vailets de Ripollet mai hi ha hagut dosos i enxenetes nois. Encara que en Marc Vinyero pot canviar aquesta tradició. Té vuit anys, fa tres mesos que està als Vailets i , de moment, està aprenent . Elles, entre somriures, diuen que no tenen gens de por i que un cop a dalt procuren no mirar a terra. I això sí, sempre tenir controlat a veure a qui es poden agafar si el castell cau. Si mai us heu preguntat què és el que fa que aquestes nenes de Ripollet, s’atreveixin a escalar cossos i més cossos fins arribar a una altura més que considerable, aquí teniu la resposta.

-Revista de Ripollet: Com us vau iniciar en el món casteller?
-Camila González: Ho vaig veure a la televisió i els vaig dir als meus pares que jo també ho volia fer. Així que m'hi vaig apuntar ara fa mig anys.
-Judith García: (La Judith va néixer apuntada, la seva mare anava als assaigs i a les actuacions quan estava embarassada d'ella) No recordo quan vaig començar m'hi van apuntar els meus pares.
-Cristina Martí: Estava passejant per la Rambla i vaig veure els castells i em van agradar. Així que els hi vaig dir als meus pares que m'hi volia apuntar. Fa dos anys que hi sóc.
-Sara Metzger: Em va apuntar la meva mare fa dos anys.
-Iris Muñoz: Jo ja fa cinc anys que hi sóc i va ser el meu oncle el que em va dir que m'hi apuntés.
-Anna Pijuan: Jo m'hi vaig apuntar fa quatre anys perquè coneixia la gent.
-Marc Pinyero: A mi m'hi va apuntar el meu pare i només fa tres mesos que hi sóc. De moment, estic aprenent.
- Revista de Ripollet: I no us fa por pujar fins tan amunt? En què penseu mentre pugeu?
- Camila González: A mi em fa un amica de por
- Judith García: Jo ho trobo molt divertit i no em fa gens de por. Quan pujo no penso en res, pujo i ja està.
-Cristina Martí: Jo quan pujo no tinc gens de por, poder en tinc una mica quan estic a dalt de tot i miro cap a baix esperant que la gent aguanti.
- Sara Metzger: No tinc por, pujo fins a dalt. El passat diumenge el castell va caure però jo em vaig salvar.
- Iris Muñoz: Por no en tinc quan pujo, només passo una mica de nervis. A més a baix hi ha un munt de gent que si caic em faran de coixí.
- Anna Pijuan: Jo sí que tinc una miqueta de por. Pujo el millor possible i intento baixar el més ràpid possible. El diumenge vaig caure, però de seguida vaig tornar a pujar. Si et fas mal et diuen que descansis però de seguida tornes a pujar. I quan caic intento agafar-me sempre a algú. El diumenge intentava agafar-la a ella (a la Judith), però no la trobava i només sentia que cridava mare, mare!
- Revista de Ripollet: Com és que només sou noies les que pugeu fins a dalt?
- Anna Pijuan: Perquè els nois tenen por i només els agrada el futbol. Estan tot el dia veient el futbol.
- Revista de Ripollet: Com convenceríeu als vostres amics perquè s'apuntessin?
- Anna Pijuan: Per les colònies. Són molt divertides, fem molts jocs, jocs de nit que a vegades fan una mica de por, i guerra de pintures. A més t'ho passes molt bé, coneixes a un munt de gent i vas a un munt de llocs.

Camila González, Judith García, Cristina Martí, Sara Metzger, Iris Muñoz, Anna Pijuan i Marc Pinyero, enxenetes i dosos dels Vailets

La seva mare anava als assaigs i les actuacions quan estava embarassada d’ella. La Judith ja estava apuntada als Vailets abans de néixer