Els companys i companyes de Marinaleda afirmaven tranquil·lament i lògicament que al seu poble no hi havia policia. N'hi havia un, però van optar per no tenir-ne cap perquè 'una persona amb pistola es podria equivocar', i l'error seria fatal. És clar que Ripollet no és Marinaleda i el fet és que a Ripollet sí que hi ha policia local, i no només un sinó un equip de 40 persones. Fa pocs dies s'ha presentat la memòria de l'any 2002 de la policia local a Ripollet. Més enllà de la feina diària dels agents, que pot ser millor o pitjor valorada (trobaríem a aquesta revista alguns exemples de manifestacions i queixes ciutadanes), parlarem de com s'entén a nivell municipal el servei que ha de prestar aquest cos. Des de la regidoria de seguretat ciutadana s'ha emès una memòria que ja a la presentació s'anuncia com a freda i estadística, i seguidament se'ns remet a entendre-la com a reflex del treball diari, continu i dedicat vers una societat 'multicultural'. La valoració final és clara: s'apunta a l'avanç en la consecució de l'únic objectiu institucional de la policia local, el servei al ciutadà. No cal dir que les paraules són maquíssimes, però la qüestió m'apareix ràpida i directa. qui ha definit quin i com ha de ser aquest servei? S'ha definit? Hi hem participat? De ben segur molts i moltes explicarien de bon grat no tant les experiències que han tingut amb els agents, sinó com voldrien que fos la Policia Local de Ripollet. Seria un gran èxit, en una matèria com la que ens ocupa, fer un exercici de memòria més enllà dels números, entre tots i totes, per valorar què n'hem de fer de la policia, i si hi ha de ser, com volem que sigui. Aquí continuem pensant, com diu la cançó, que "tener un arma en la mano, es una responsabilidad demasiado grande para que la asuma un ser humano'.

Alir

alir@ripollet.vilaweb.com